07.07.2020 |
15:03
14/10/15

Josep, ets collunut!

Josep, ets collunut!

Els gegants, les gralles i els tabals són sinònim de festa. La nostra colla porta més de vint anys formant part de la gresca de les nostres celebracions, aquí i arreu on anem.

 


Per això, quan la tristesa ens sorprèn, als qui habitualment ens trobem per anar a escampar la festa, ens és difícil poder expressar el que ens passa. I si la tristesa arriba inesperadament, encara molt més.

 


Inesperat ha estat que en Josep Pujol ens deixés. Fa només dues setmanes, compartíem la darrera sortida, fent de padrins dels gegants de Les Franqueses. I, al cap de pocs dies, ens donava l’ensurt però, com altres vegades,  pensàvem que en Josep se’n sortiria. Aquesta vegada, però, no ha estat així.

 


Home fort, molt treballador, tossut i murri, discret, enamorat de la seva família, dels seus amics, de la seva colla, dels seus gegants, de la cacera, dels Morats i de Mollet.

 


Estimava la cultura popular i per això col·laborava en tot el que se li demanava. Ho ha viscut i ho ha transmès als seus fills i als seus néts.

 


Ens serà difícil d’imaginar una cercavila de gegants sense ell, un àpat sense trobar-lo darrera les brases o les cassoles, un acte morat sense la seva indispensable presència o un Rei Mag sense que ell condueixi la seva carrossa.

 


No hi ha paraules, ni flors, ni llàgrimes per expressar-te tot el que sentim per tu i la teva família. Ens queda el consol de que tothom ho sàpiga a través d’aquest escrit i el compromís que no t’oblidarem perquè, tal com deia la samarreta al teu comiat: ets collonut!

 

 

Josep, ets collunut!
comentaris