14.10.2019 |
Patricia del Pozo
11:32
5/09/13

Per què tanta por als radars

Per què tanta por als radars

A l’estiu hi ha les famoses operacions sortides i tornades que a part de pel temps de cua a les entrades de les grans ciutats també es comptabilitzen com a “bones o dolentes” prenent com a referència la mortalitat i els accidents a les carreteres. Unes xifres que a tots ens posen els pèls de punta, dóna igual el número, perquè un número superior a 0 ja és una família trencada. Molts d’aquests accidents, a més, es produeixen per excés de velocitat i això és imperdonable. Quan un es treu el carnet de conduir aprèn els límits de velocitat  i el que tenim tots ben clar és que a les ciutats la velocitat màxima és de 50 km per hora i, també tenim clar que un semàfor en vermell vol dir no passar, i que cal esperar fins que se’ns doni llum verda.

Llavors no entenc les queixes pels radars i les càmeres als semàfors de Mollet. Quan circulem en cotxe o quan creuem una carretera, les nostres vides depenen de que tots complim les normes de circulació, que els vianants creuin pels passos de vianants, que els cotxes mantinguin la distància de seguretat, que no es saltin els semàfors, que no corrin més del compte, que no es begui alcohol si s’ha d’agafar el cotxe... moltes vegades no passa res, però d’altres sí que passa i desprès ja és massa tard. Si qualsevol càmera o radar salva una sola vida, per mi ja està justificat amb escreix que s’hagin posat, perquè conduir no és un joc. I si no que algú parli amb alguna víctima d’accident de trànsit, o amb algú que per alguna imprudència ha llevat, sense voler, la vida d’una persona. Perquè res torna a ser igual per ells.

No entenc els que diuen que tenen “afany recaptatori” perquè si compleixes no t’arribarà mai cap multa. Qui va a la velocitat que toca, qui respecta els semàfors no ha de patir per que hi hagi controls, al contrari, ha d’agrair que hi hagi, perquè qui no compleix representa un perill per a la resta: pels nostres pares, germans, parella, fills, amics i per nosaltres mateixos... perquè quan un semàfor està en vermell, a l’altra banda hi ha un verd per a cotxes i hi ha un verd per a vianants i els accidents, malauradament, passen més sovint del que ens pensem i ningú no hi estem exempts. Com deia la famosa cançó: “Precaución, amigo conductor, que la senda es peligrosa... Precaución, amigo conductor, tu enemigo es la velocidad”.

Comentarios