22.10.2019 |
Patricia del Pozo
10:08
20/04/12

Si Keynes veiés el que està passant...

Si Keynes veiés el que està passant...

Un cop passades les eleccions andaluses i asturianes i la vaga general anem coneixent, de mica en mica, el primer pressupost de l’Estat de Mariano Rajoy.

Han estat qualificats de moltes maneres, la més comuna: són els pressupostos més restrictius de la història de la democràcia al nostre país. Que són austers, és evident, han retallat 27.300 milions, en els que no hi ha ni un sol projecte nou, han retallat la inversió un 40% i sense inversió no hi ha creació de feina, cal invertir en les empreses per a que aquestes tinguin activitat per a mantenir els llocs de feina  que encara tenen i, també, crear-ne de nous. I si en 2011 es van perdre 365.000 llocs de feina a temps complet, per aquest any, segons els càlculs del govern es perdran 631.100... no sembla que la fantàstica reforma laboral, hagi de donar els fruits que a tots ens agradarien, que és que les persones que estan en atur puguin trobar un lloc digne per a treballar!

És curiós, perquè aquests pressupostos retallen en totes les partides, però per exemple la partida destinada a l’església catòlica, no ha baixat ni un cèntim, mentre que la Sanitat i l’Educació s’han vist enormement reduïdes, el que posa en risc l’Estat del Benestar, la qualitat de l’assistència sanitària i de l’educació pública. Galícia i País Basc, que tindran eleccions el proper any, són les úniques on ha pujat la inversió,  i, ull, estic a favor de les inversions i no nego que les que es faran a Galícia (l’AVE)seran molt importants per aquesta regió i segur que les necessita, però resulta curiós...

És cert que no és moment de despilfarrar, que cal veure molt bé on es gasta cada cèntim per a aconseguir treure’n el màxim profit d’aquest. I ens em de fixar en com es va sortir de crisis passades, per no cometre els mateixos errors, fixar-se, per exemple, en la del famós crack del 29, en aquella crisi moltes empreses van tancar, hi havia molta pobresa i moltíssim atur, les  primeres receptes que es van aplicar va ser reducció dels pressupostos, austeritat i contenció de la inversió pública, i amb això els països van enfonsar-se més, no va ser fins al New Deal de Roosevelt, fins que els països van posar subsidis per a l’atur, fins que es va facilitar que els diners fluïssin, fins que l’estat va invertir (fent carreteres, encarregant projectes a les empreses...) que els països van anar sortint i que l’atur es va anar reduint. Es va sortir amb les receptes del famós economista Keynes, que es portaria les mans al cap si veiés els nous pressupostos de l’Estat.

Comentarios