17.07.2019 |
Jordi Olivé
11:37
7/03/19

Reescrivint relats

Reescrivint relats

El passat cap de setmana vaig tenir una conversa amb uns companys que feia molt temps que no veia. Eren molt recelosos amb les maneres de fer de la política i la justícia espanyola i ho argumentaven amb diferents exemples:

Una de les darreres coses que més els havia sorprès, eren els pocs minuts que dedicaven els grans mitjans de comunicació espanyols al judici del Procés. Es preguntaven com podia ser que amb tot el que se n’havia parlat durant els mesos previs, just quan comença el judici, només hi dediquessin alguns titulars, alguna declaració fora de context i que no l’emetessin de manera ininterrompuda per a que tothom pogués veure i escoltar el que declarava cada acusat i cada testimoni. Un d’ells, anava més enllà i defensava que possiblement es volia amagar al gran públic el que passava realment dins d’aquella sala.

També em van recomanar que veiés íntegrament i sense talls els interrogatoris a Rajoy, Soraya o Zoido. Em recalcaven que en algunes respostes van tenir la sensació de que aquests polítics no tenien clar què respondre i quan responien d’una manera que no s’esperava la Fiscalia o l’advocacia de l’estat, aquests els refeien la pregunta per així poder corregir la primera resposta. La queixa més gran era que segons ells, que els membres del Gobierno de España declaressin que no havien donat cap ordre. En alguns casos negaven haver llegit informes oficials, i fins i tot afirmaven que en molts casos s’havien informat gràcies als mitjans de comunicació. Arribats a aquest punt es preguntaven qui realment governa espanya. Segons ells, les regnes de l’estat estan a les mans d’un cert alt funcionariat juntament amb una altra figura.

També vam parlar molta estona sobre el tema del relat de la violència i les muralles humanes. Em van demostrar amb notícies i algunes anàlisis que s’havien publicat, que no es va començar a parlar de la violència fins molts mesos després de 1 d’Octubre de 2017. Mai s’han vist imatges ni proves, però tant se val, la violència ja estava en boca de tots.

Finalment van acabar la conversa amb un recordatori: Espanya era el segon país del món, només darrere de Cambodja, en nombre de fosses comunes. Totes posteriors al cop d’estat de Franco i allò sí que va ser violència. Segons ells, a dia d’avui encara hi havia molta gent treballant amb l’objectiu de blanquejar, minimitzar i acabar esborrant aquella plana de la història. Segurament la mateixa gent que ara volien reescriure el relat de l’1 d’Octubre.

Comentarios