22.10.2019 |
Jordi Olivé
10:36
30/12/14

L’any del Procés i Podemos

L’any del Procés i Podemos

Aquest 2015 serà un any políticament molt mogut. Finalment s'ha entès que l'única eina que tenim per fer el referèndum sobre la independència serà en format d'eleccions al Parlament Català donant-li un aire plebiscitari.

 


Ara s'està parlant si el que cal és una llista conjunta o separada. Jo personalment prefereixo una llista unitària de país, plena de noms rellevants de la societat catalana i a poder ser, que aquesta llista pugui ser votada en forma de primàries obertes a tothom. Cal aconseguir implicació, compromís i transmetre la il·lusió de crear un nou país i sense cap dels vicis heretats de l'estat espanyol. Si aquesta és l'opció més criticada per les forces unionistes, per alguna cosa serà. Tampoc hem d'oblidar que la llista no és un objectiu en sí. L'objectiu és la independència, convèncer als molts indecisos que encara n’hi ha i disposar d'un full de ruta que estigui acordat per tothom.

 


Durant el 2015 també hi haurà eleccions generals a Espanya. Respecte al procés d'independència, Pablo Iglesias pot arribar a ser-ne interlocutor com a cap de l'estat espanyol i comença bé. Sense dir-ho, quan va venir a Barcelona, va tancar la porta a la tercera via i a les futures negociacions. Va dir que no reconeixia a Mas com a interlocutor. Es pot entendre que no li faci el pes una persona, però no es pot entendre que no reconegui al President d'una institució escollit democràticament pels catalans. És aquesta la nova espanya que proposa als catalans?

 


Si s'aconsegueix silenciar un problema, per a molta gent no hi ha problema. El dèficit fiscal català o la falta d'inversions en són un exemple. Si Tele 5 o Antena 3 en parlessin contínuament, aquest problema escalaria posicions entre la seva audiència catalana. Aquests problemes són l'arrel de la majoria dels problemes que pateix Catalunya. Venir a Barcelona a criticar les retallades i els problemes socials que patim i simplificar-ho a que els culpables són la casta catalana, sense esmentar res del dèficit fiscal, és simplificar-ho massa. Tan que ja crea desil·lusió entre molts.

 

Comentarios