13.11.2018 |
Joan Daví
16:43
12/07/18

Enrique torne entara montnha

 



Enrique torne entara montnha

La setmana passada ens deixava el Sr. Caubet, segur que per les noves generacions molletanes i els que han vingut a establir-se a Mollet des de fa poc temps, es preguntaran qui era aquest senyor.

Personalment no tinc noció exacta de quan el Sr. Caubet va venir a treballar i a viure a Mollet, però segur que va ser bastant abans dels anys 70 del segle passat. El que  tinc molt clar  és que juntament amb ell van arribar una bona colla dels seus 8 fills, dels quals alguns ja van néixer a la nostra ciutat.

Dels anys 70 fins fa una setmana ha passat molt de temps, durant el qual hem tingut entre nosaltres al Sr. Caubet i fins fa un any i mig, també a la seva inseparable esposa Pepita. Durant la cerimònia del seu enterrament, pel meu cap van anar passant en 30 minuts, imatges i records d’una època en que el nen que vaig ser veia passar al Sr. Caubet per davant de casa, era la imatge d’un Senyor en majúscules i més quan, a més a més, era el director de la única oficina que en aquells moments tenia La Caixa a Mollet.

En aquell temps la gent tenia com a referents, al metge, al capellà, al notari i als directors de caixes i bancs. Eren persones amb les quals la gent confiava.

El Sr, Enric Caubet era, en la seva manera de fer i ser, la imatge de l’esperit fundacional de La Caixa, una obra benèfica, social i cultural. Dotat d’una enorme consciència social sabia que els objectius d’equitat i eficàcia havien de ser la base d’uns resultats amb beneficis, per a contribuir a crear una societat millor. Esperit que amb els anys l’entitat ha anat arraconat i que per sort el Sr. Caubet no va haver de viure, on el que sembla principal  és lluitar per aconseguir uns objectius i  col·locar accions preferents entre la seva clientela costi el que costi, això si, amb una atenció “personalitzada”.

El Sr. Caubet s’interessava per la seva clientela i els coneixia,  els acompanyava i sabia de les seves alegries i dels seus patiments, tenia bon ull per saber qui era complidor i qui no, també amb quin client podia confiar. Ben segur que alguna vegada es va equivocar. Van ser anys en que Mollet creixia i aquesta simbiosi d’un director de La Caixa amb els molletans d’origen i amb els nous molletans va permetre a molts establir-se i arrelar a la nostra ciutat. Aquella si que era una atenció personalitzada.

Va ser un gran conversador i curiós d'aquelles coses que coneixia poc i que li podien interessar. Va col·laborar amb la Parròquia de Sant Vicenç en diferents àmbits, en especial a l’acompanyament de malalts. Un bon ciutadà.

Tota la vida va ser un gran excursionista i va engrescar a molta gent de Mollet a conèixer el seu país d’origen, La Vall d’Aran, que per la seva llunyania havia estat un país desconegut per la gent de Mollet que habitualment, per a veure muntanyes, tenia costum de anar cap a la Cerdanya aprofitant el tren de la línia del nord.

Per a totes aquestes coses i moltes més, moltes gràcies Sr. Caubet.



Comentarios