22.10.2019 |
Jesus M. Carrasco
11:09
26/01/17

Pressupostos d'excepció

Pressupostos d'excepció

Setmanes decisives. Es debaten els Pressupostos de la Generalitat i cal estar a l’alçada del moment. Des de l’excepcionalitat, no seran mai els nostres pressupostos, la CUP els afrontem amb propostes, sense línies vermelles i amb visió global per avançar cap al Referèndum, la reversió de les retallades i el procés constituent de la nova República.

Lentitud i bloqueig, enemics a vèncer. S’ha de poder debatre sobre tot el que hi ha a la taula. Situar línies vermelles o eleccions anticipades no ajuda. El silenci d’alguns, fins ara, tampoc. Arromanguem-nos. Fugint d’actes de fe, ningú pot pretendre que ens empassem els seus comptes sense més. El carrer, on tot comença, parla amb veu clara i ens transmet el crit de convocatòries de vagues i jornades reivindicatives dels treballadors de l’ensenyament, la sanitat, o la funció pública i l’esperança que els comptes comencin a revertir les retallades que tant han patit els sectors més febles de les classes populars, els serveis i treballadors públics, etc.

Fil a l’agulla. Collem. Hem intentat traduir aquestes demandes en propostes concretes. Un centenar d’esmenes de totes les àrees. Per un país en que un 4% no s’imposi al 96% restant. Per més recursos per a l’ensenyament i la sanitat públiques. Per una renda garantida i un parc d’habitatge digne i públic. Per redistribuir la pressió fiscal cap a les rendes més altes, reduir el salari dels alts càrrecs o garantir un salari mínim comú per tots els treballadors de la contractació pública, entre moltes altres coses.

El proper 28 de gener la CUP decidirem si donem suport o no als pressupostos. Estic convençut que serà una decisió positiva. Aquest 2017 hem d’enterrar aquesta autonomia intervinguda i suspesa política, econòmica i jurídicament i la partida ja no és entre Catalunya i Espanya, sinó entre República Democràtica i Social  i Monarquia franquista. Ens toca tombar el Règim heretat del franquisme i construir la República Catalana. Ni més ni menys.

Comentarios