15.08.2018 |
Jaume Rifà
11:58
19/01/18

Nens i nenes als museus

Nens i nenes als museus

Cada vegada es més freqüent veure pares portant els seus fills als museus, fent-los mirar quadres o ceràmica grega en lloc de deixar-los en mans de l’últim vídeo joc del mercat. També es troben molt sovint pares i mares que van a veure exposicions de diverses temàtiques amb criatures de totes les edats. A més a més estan actius donant les explicacions pertinents en un llenguatge planer, fins i tot n’hi alguns que es permeten contractar els serveis d’un professional perquè els expliqui amb tot detall el continguts dels museus o de les exposicions. 

Tota la societat educa i, un paper molt important correspon a la família. Tot allò que es fomenta a casa és normal a l’escola i viceversa. Hauria de ser així, però els desacords són enormes. Mestres i professors coneixen la gran diferència que hi ha entre portar d’excursió a alumnes habituats a caminar i els que no han pujat mai un turonet, entre els que han anat al teatre o al Palau de la Música alguna vegada i els que no hi han anat mai, entre els que tenen un entorn lector habitual i els que no veuen un llibre per la llar, i les comparacions poden ser moltes i en diversos àmbits culturals.  

Sembla que fer empassar els petits activitats culturals té un cert rebuig per part del col·lectiu escolar, però això possiblement s’evita guiant-se pel sentit comú que aconsella on anar a omplir les hores d’oci i on no, i quan l’infant sent curiositat per allò que se l’ofereix i quan no. Molt pitjor és l’actitud contrària de portat els fills a centres comercials amb el deliri consumista que obliga a portar sempre roba de marca i aparells tecnològics d’última generació. Sí progressivament es porten els fills als museus, als teatres, als concerts, als actes de cultura popular es facilita l’accés al coneixement musical i artístic i això és invertit i molt en l’educació individual a llarg termini i que no és comparable amb res. 

Comentarios