11.12.2019 |
Glòria Isern
16:38
19/09/19

No sé si vosaltres però jo....

No sé si vosaltres però jo....

Sóc de les que diu “bon dia” o “bona tarda” quan vaig caminant pel meu poble -a les grans ciutats ja és més difícil- i quan entro a un establiment o a una casa. I quan marxo dels llocs, dic adéu.

Dono les gràcies quan m’han atès i cedeixo el pas o el lloc si cal, també  m’espero a la tanda tranquil·lament, mentrestant vaig posant ordre dins el desordre de la meva bossa de mà.

Si les visites al metge es demoren, m’espero pacientment, de res em serveix queixar-me, podria ser degut a una urgència, a un retard d’altres....aprofito el moment  per repassar agenda, llegir...

Si puc fer un cop de mà a les persones que ho necessiten, això està fet.

Tinc cura de no embrutar el carrer, reciclo i tiro les escombraries respectant les hores, quan he de llançar qualsevol trasto, vaig a la deixaria o truco, i venen a casa a recollir-ho  -així de senzill-

Tinc gossa, la Ona, porta el xip i les vacunes al dia,  està censada, quan la porto a passejar va lligada – Gallecs inclòs – i amb el kit de: bosses per recollir la caca, ampolla d’aigua pel pipí – que em va costar fer-me la idea, però ara ja està!-.

Sóc de les que comença a recollir els envasos de plàstics i altres que es troben pel camí... no sé si a vosaltres us passa el mateix, no entenc, com encara hi ha gent que no te respecte pel nostre medi natural, que no té cura dels bens de la ciutat que podem gaudir tots plegats, no entenc com joves que han anat a l’escola, que han rebut una educació, no son capaços de llençar la brossa al lloc que toca, no entenc com hi ha gent que passeja els gossos i no recullen la caca.

No entenc com pot haver gent que està tot el dia queixant-se de tot, criticant sense coneixement de causa - les crítiques son bones si son constructives -, no entenc la falta de respecte a altres persones per la seva identitat religiosa, de gènere o pel seu origen.

L’educació, el respecte i els valors s’aprenen a casa; tots estarem d’acord que segons hagi estat el teu entorn familiar, serà d’una manera o altre. Però tots em de tenir clar, que vivim en comunitat, que em de respectar unes normes de convivència, el civisme es per sobre de tot, la cultura de la convivència pacífica i solidaria del compromís amb la ciutat i els seus habitants.

Com a col·leccionista d’aforismes, voldria compartir aquest: "les teves paraules no et defineixen, són les teves accions les que parlen de tu” ... i potser no som conscients que podem ser bons o malts “referents” pels altres.

Gràcies.

Comentarios