D'aquí molt poc, faré 50 anys, molts per alguns i no tants per altres - tenint en compte que diuen que els 50 d'ara són els 40 d'abans i que haurem de treballar fins als 68 o més?? -, jo, em trobo estupenda!, tot i que ha estat un any de canvis importants, personals i de domicili; reciclant-me amb cursos per aturats i en recerca de feina .... Déu n'hi do, no?
Amb els anys guanyes experiències -el teu cv personal va creixent-, vivències -de tots colors- i sobretot maduresa, vius més cada instant i no estàs per a foteses. Et cuides -o prens consciència que ara ja toca si no ho has fet abans-, tens cura de la família -ets com un Sandwich: entre els pares i fills, que es fan grans alhora-, de les amistats de sempre -de quan anava a l'escola- i de les que et vas trobant al llarg de la vida.
Per fi, intentes no posposar més aquelles activitats que tant t'agradaven i que les havies deixat fora de la teva llista de deures, amb més habilitat o menys, l'important és que tornis a recuperar aquella nena que portes dins, que era curiosa i no tenia por a res...
Mai és tard per canviar, innovar, crear i començar ... Els canvis fan por, però un moment o altre el pas l'hauràs de fer.
Per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres aquestes paraules d'en Jorge Bucay: "Perquè ningú pot saber per tu. Ningú pot créixer per tu. Ningú pot buscar per tu. Ningú pot fer per tu que tu mateix deus fer. L'existència no admet representants."