26.01.2021 |
Esther Molins
11:33
17/12/20

DEPENDRE EMOCIONALMENT

DEPENDRE EMOCIONALMENT

Tots desitgem sentir-nos estimats i tot i que, en un principi, aquest sentiment pot semblar humà i absolutament natural i saludable, no sempre és del tot així.

Sovint, el nostre ego ens enganya i ens fa creure que no som prou vàlids si no sentim que som el més important per a algú o si aquest algú no està prou pendent de nosaltres.

L’ego també ens indueix a pensar que si no tenim parella és normal que ens sentim inferiors a aquells altres que sí en tenen, als quals acostumem a veure com a persones amb èxit i felicitat, però, evidentment, sense saber si en realitat és així.

Generalment, tenim la tendència a creure que si no som la mitja taronja d’algú altre, no podem sentir-nos feliços, però no hauríem de plantejar-nos que el benestar i la felicitat emocionals han de ser de dins a fora; és a dir, que primer ho hem de sentir individualment, per després compartir-ho?

Creure que l’autoestima i la felicitat depenen de tenir o no parella, ens limita i ens fa molt vulnerables emocionalment. És més, jo diria que ens deixa en un lloc molt perillós, ja que amb aquesta feblesa som “víctimes potencials” dels que jo en dic “vampirs emocionals i energètics”, que ben segur estaran encantats de localitzar una pressa tan fàcil i que els alimenti tan fantàsticament el seu ego.

Hem de tenir clar que viure amb la creença de que no sóc feliç si no tinc una parella, és com anar amb un indicador al pit dient: “sis plau, no sóc ningú sense una parella, seré com vulguis si em dones una mica d’atenció!”

Tot i que fins aquest moment m’he centrat en les relacions sentimentals per enfocar la problemàtica de la dependència emocional, el que pretenc és argumentar sobre la interrelació existent entre necessitat, dependència i patiment, davant la pèrdua d’allò del que depenem. És a dir, vull plantejar una reflexió vers el patiment com a conseqüència de viure enganxats a les necessitats, siguin amoroses o d’altres tipus.

Avui, recomano la lectura d’una entrevista feta al psicòleg Walter Riso i publicada a La Vanguardia.

Walter Riso, en el seu llibre titulat Desapegarse sin anestesia, tracta, molt encertadament, en la meva opinió, el perill de ser una persona depenent i el dolor quan, qui necessita, s’ha d’afrontar a la pèrdua de qui, o del què, depèn.

Per tal de facilitar la lectura de l’entrevista, tot seguit destaco algunes de les idees que expressa W. Riso.

-“Hay relaciones de pareja en las que uno de los miembros es muy dependiente del otro aunque a cambio le ofrezca muy poco amor. Esta persona invierte el 80% de su tiempo soportando una relación de mal trato para obtener muy poquito beneficio”.

-“El apego es un vínculo obsesivo con un objeto, idea o persona que se fundamenta en cuatro creencias falsas: que es permanente, que te va a hacer feliz, que te va a dar seguridad total y que dará sentido a tu vida”.

-“el apego corrompe, pierdes tu dignidad, tu respeto, tus valores más esenciales. También pierdes libertad, y no puedes decidir cómo te vas a mover. Pierdes tranquilidad porque una de las características del apego es el miedo a perder aquello que deseas. Finalmente, pierdes también la alegría. Tu mente está tan metida en invertir recursos que pierde la posibilidad de disfrutar la vida con muchas otras cosas, te absorbe”. 

-“Te necesito es que esa persona es imprescindible y que tú te conviertes en un vacío”.

-“Cuando alguien se desapega de alguien o de algo, esa  “persona cambiará un sufrimiento inútil por un sufrimiento útil, que es el del duelo y la pérdida asumida”.

A partir del destacat, crec que és evident la importància d’acceptar que la nostra existència és dins d’una realitat que canvia constantment.

Si assimilem aquest concepte, ben segur ens resultarà lògic, i fins i tot fàcil, viure connectant amb cada moment present, sense enganxar-nos ni a res ni a ningú.

Viure sense lligams limitadors és l’actitud que ens permet no patir davant quelcom que acabi o, millor dit, que canviï, ja sigui una relació sentimental, una amistat, un lloc de residència, uns hàbits alimentaris...

Bona lectura, reflexió i decisió de canvi!

http://www.lavanguardia.com/vida/20130418/54371283808/walter-riso-apego-mayor-motivo-sufrimiento-hombre.html

I recorda: Connecta’t i decideix estar bé.

DEPENDRE EMOCIONALMENT
comentaris