13.07.2020 |
00:00
27/03/09

No ens cansarem mai!

No ens cansarem mai!

Quantes vegades hem de parlar del mateix! És pesat reiterar les converses amb el tema repetit, però és que, de vegades, no hi ha cap altre remei. Són tan fortes les emocions o l'estat d'ànims provocats per les decepcions de reivindicacions no aconseguides per falta de voluntat política, que resulta difícil desfer-se de pensaments arrelats i sovintejats per culpa d'incompliments, que per una altra banda eren de fàcil solució.

A vegades penso, sobre què escriuré avui? Em faré pesat si torno amb un tema ja publicat. Potser sí, però també em fa ràbia que temes senzills de solució i que fa molts anys que s'han demanat, continuïn igual que el primer dia amb l'afegit que, cada dia que passa, més costós és el compliment econòmicament.

És penós veure com la història de Gallecs, un poble mil·lenari, va desapareixent a poc a poc per falta d'interès de les persones responsables, alguna nascuda i veïna de Gallecs. És lamentable veure com els molins de vent que han format part de la vida quotidiana, que tants beneficis han donat a l'economia i que han format part de la vida de moltes famílies, es tinguin amb aquest menyspreu, fins a tal punt, que la seva vida és ara agònica per a alguns i per a altres només ens queda la memòria de la seva defunció.

Per què tanta verbositat afalagadora però buida de contingut i sinceritat quan es parla d'estima per un poble i un espai com ara Gallecs? I és que, tot té un preu. Gallecs ha estat utilitzat quan i com ha interessat. Se li ha tret el suc polític quan ha convingut i s'ha deixat en l'oblit la resta de temps. Els polítics, tan sols es posen en moviment quan són pressionats per la gent del carrer. Quan no tenen un altre remei i tenen por a quedar amb el cul a l'aire és quan surten de la poltrona al balcó a anunciar les seves bones intencions.

Bones paraules, il·lusions repartides i no sempre compartides omplen els discursos dels que tenen el poder: Consorci de Gallecs, Ajuntament de Mollet i, per desgràcia, encara, l'Incasòl.

Paciència hem tingut; això ningú ho pot negar, però tot té un límit i aquesta actitud equivocada d'aquells que manen haurà de canviar i entrar en la normalitat.

No ens cansarem mai!
comentaris