24.10.2018 |
Agnès Galdón
11:59
15/02/18

Pel nostres drets, totes a la vaga

Pel nostres drets, totes a la vaga

El pròxim 8 de març hi  ha convocada una vaga general de dones de tots els pobles per mostrar que sense nosaltres el món no funciona. Aquesta convocatòria no és un rampell que ens agafa de sobte a les dones, sinó que és el fruit d’anys de treball coordinat entre milions de dones i de les campanyes de denúncia pública que entre totes duem a terme dia sí i dia també.

 Com ho farem? Deixant de produir aproximadament la quantitat de salari que se’ns retalla per igual treball. Fent una parada de dues hores comptant amb el recolzament dels sindicats majoritaris;  trobant-nos en assemblees, en concentracions al carrer... Reivindicant, en definitiva, els nostres drets.  

Som conscients de que el valor que aportem al món no es limita als beneficis que regula el mercat de treball, sinó que aquests beneficis econòmics i socials són gràcies al treball que les dones fem en l’esfera de lo privat sense cobrar. Tanmateix, amb la vaga de braços caiguts volem dir que durant 24 hores deixarem en mans de companys, marits, pares, germans... La cura de la vida, el treball reproductiu. Tenir cura de la vida significa atendre els i les filles, les persones dependents que tenim a casa o que ens necessiten, fer les tasques domèstiques, etc.

L’objectiu d’aquesta proposta és doble; que els homes prenguin consciència dels seus privilegis de gènere i que les dones participin en els diferents actes reivindicatius que es duran a terme en tots el municipis.

Una tercera proposta és no anar a comprar durant 24 hores. Tinc clar que aquesta acció pot ser instrumentalitzada pel neoliberalisme i és per aquesta raó que voldria aclarir que la proposta de no comprar el 8 de març no és una estratègia anti-consum; es tracta de no involucrar-nos en cap treball que retingui a altres dones a fer les tasques que habitualment fan.  

Les dones volem posar sobre la taula alguna cosa més que xifres sobre la bretxa salarial, el sostre de vidre, la doble jornada, la violència... Els nostres cossos coneixen les conseqüències del masclisme prou bé. Volem fer visible les causes de la discriminació i arribar a la arrel per destapar el que per mi és la caixa de Pandora, els privilegis. Aquells privilegis social i econòmics dels quals el senyor M. Rajoy opina que “millor no entrar”.  Els mateixos que Inés Arrimadas bescanvia amb l’IBEX 35.

Comentarios