20.08.2019 |

Una flor no fa l’estiu

Una flor no fa l’estiu

Aquest any i mig està sent frenètic pel que fa a eleccions. Vàrem començar al maig de 2014 al Parlament Europeu amb la irrupció de Podemos com a força política emergent a nivell espanyol i majoria independentista a Catalunya.

 


A casa es va continuar amb un 9N tan delirant com apassionant. Un dia per recordar que la societat civil va jugar un paper fonamental en mostrar la seva capacitat d’organitzar una jornada electoral exemplar (amb moltíssimes dones al peu del canó). Una consulta maleïda per a molts i beneïda per gran part de la ciutadania i la política catalana. 

 


La tercera votació va ser a l’any 2015: les municipals. A Mollet, després de gairebé trenta anys, s’esquerda el model hegemònic del PSC. Tot i que el canvi legislatiu del Govern central li ve fenomenal per seguint governant els propers quatre anys en minoria, set de vint i cinc regidors/es.  També és segur que han hagut de tirar de clientelisme per mantenir-se en el poder i que al contrari que d’altres formacions han sabut (pogut també per posició privilegiada) intercanviar croms. 

 


Fa quatre dies Catalunya torna a les urnes per desfer un embolic que no sabem. El dret a votar en referèndum. Molts ciutadans i ciutadanes vàrem votar en clau plebiscitària, en una banda o l’altra, però ho vam fer. D’altres en clau d’Eleccions Autonòmiques. El resultat va ser una participació altíssima i el que tots i totes coneixem. Fregant la majoria independentista en vots i assolint-la al Parlament.

 


I per acabar, les Eleccions Generals del 20D que estan a tocar. Afirmen que seran renyides. Entre d’altres per la sortida a l’esfera política de dues forces antagòniques que les enquestes prometen, a més de la possibilitat de trencar el bipartidisme estancat de l’Estat central.

 


Em queda dir que en tota aquesta varietat d’eleccions i resultats es dóna una constant invariable al llarg del temps. La endevinen? Ni una sola dona com a cap de llista en els partits (a excepció de C’s a Catalunya), absència de discurs feminista i camuflatge dels efectes perversos derivats de la inequació entre igualtat formal i igualtat real.  Tot i que hi haurà qui dirà que a Barcelona tenim una Ada Colau o a Madrid una Manuela Carmena... Com diu Maria Freixanet “una for no fa l’estiu ni una dona la paritat”.  Sospitós creixement de la masculinització en la política.  
 

Comentarios