14.07.2020 |

Risc

El passat 11 de desembre a 3/4 de 8 del matí mentre mirava el cel per decidir  si agafar paraigües o no, em va envair la por.  Una por que ben bé no sabria si definir com a paralitzant o merament preventiva, però sens dubte una resposta intuïtiva al monstre de color negre que s’alçava davant els meu ulls en direcció Est.  El cos em demanava tancar-me a a casa i no sortir fins a saber què havia passat, perquè fos el que fos havia de ser gros.  I ho era, ja ho crec! El monstre es deia vuit dipòsits de 22.000 i dos de 35.000 litres de dissolvent en flames provinents d’una empresa de tractament de residus industrials ubicada al terme municipal de Montornès. Part de les conseqüències ja les coneixem; 15 hores per a l’extinció total, un fum i olor insuportable que vàrem respirar durant tot el dia i unes autoritats locals entestades en dir que l’aire que respiràvem era de qualitat; una altra conseqüència associada van ser els litres i litres de producte altament contaminant que, barrejats amb l’aigua de apagar el foc, van anar a parar al riu Besos. Peixos, aus i vegetació agonitzaven sense que es pogués fer res. Altres efectes el temps dirà.

Sensibilitzada per l’experiència, prenc consciència de que el lloc on resideixo, a part de ser molt bonic als meus ulls, està voltat d'indústria química i farmacèutica; per tant se’m va visible el fet de que el risc de accidentalitat a la zona és elevat. Tanmateix, sorprèn veure com la població assumim el risc de forma totalment acrítica i sovint irresponsable, ja que no exigim explicacions i ens conformem amb el esbiaix informatiu per part dels poders públics davant els desastres ecològics als quals estem exposats. 

Sota el meu punt de vista, la ciutadania actua de forma acrítica per mandra intel·lectual mentre que el poder econòmic actua per estratègia. El no pensar fa sentir que els desastres ecològics no son per tant, que sempre s’han donat, i que el cost associat a no arriscar és la pobresa. Pel que fa a l’estratègia capitalista continua sent la de sempre, l’apropiació i explotació de la riquesa natural, material i humana en benefici propi, posant en risc, si cal, tant la nostra vida com la de les futures generacions. Estem disposades a córrer el risc?

comentaris