09.12.2019 |

L’economia de les persones

L’economia de les persones

Quan sento les notícies sobre economia em quedo tan marejada que acabo pensant que una de dos, o no capto les prioritats o em sobren dits de la mà a l’hora de comptar.  Està clar que des del meu flirteig amb l’economia política la cosa no ha acabat de quallar i que no ser l’única en quedar-me a quadres davant la esgarrifosa visió d’una pissarra plena de fórmules matemàtiques el primer dia de classe va ser consolador, però no per això menys penós. Per sort, el professor era un encant d’home i va fer tot el possible perquè, a part d’aprovar, l’assignatura ens captivés.  Més enllà del vertigen que em provocava aquella pissarra, em va quedat clar que l’economia política està composta per una sèrie de regles que són coherents internament, que operen en un context social i que tenen per finalitat satisfer les necessitats de la humanitat.

Ara bé, aquests preceptes tan neutrals, tan equànimes i bonics, aplicats al moment actual perden tot el seu encant. Segons les alabances financeres l’Estat espanyol està sortint de la recessió i està creixent en termes relatius, tot gràcies a la desregulació del mercat de treball, al desmantellament de l’Estat del benestar i a l’endeutament del conjunt de la població en el seu afany de rescatar bancs. Vaja, que tot indica que la coherència interna del capitalisme passa perquè la pobresa de molts generi la riquesa d’uns quants mitjançant un procés mal anomenat creixement econòmic, que no és altra cosa que apropiació indeguda del rendiment de la força de treball.  Per no parlar del discurset de la competitivitat com a factor de creativitat i estímul emprenedor, que és com dir busca’t la vida amb l’autoocupació perquè l’atur és un estat mental. Em perdonaran els grans gurus, però jo em decanto per un model econòmic basat en una eficient gestió dels recursos i en la DISTRIBUCIÓ equitativa dels mateixos. Un model on allò que prima és la satisfacció de les necessitats reals de les persones i no les exigències fictícies d’un mercat que fa del “despilfarro” una lògica universal.

Comentarios