23.10.2019 |

Joana

No deixa de ser paradoxal que visualitzar el treball que han fet i que fan les dones o bé parlar i escriure inclusivament sigui una qüestió monotemàtica, a més de feixuga; mentre que excloure-les sistemàticament del llenguatge o la història sigui d’allò més normal.

 


I és que canviar l’imaginari segons el qual la història és el relat de les grans gestes èpiques que es van desenvolupar al voltant del poder econòmic i polític no és gens fàcil.  Val a dir que jo també he estat educada sota la influència d’aquesta falsa creença, sense qüestionar-me la seva veracitat durant bona part de la meva vida, fins que em vaig posar mans a la pràctica.

 


 A tot això, fa uns mesos vaig iniciar una cerca per tal d’explorar sobre la dona que va donar nom al CIRD Joana Barcala, centre al qual m’uneix una forta relació, tal i com poden esbrinar. Volia saber qui era, la seva procedència. Volia saber quina va ser la seva aportació a Mollet i a on van anar a parar les seves restes.  És clar que també em van sorgir dubtes en la línia de la pertinença de fer un relat sobre una parvulista que va dedicar molts anys a una professió que l’apassionava però de la qual no es desprenen grans proeses, si apliquem la lògica d’allò que és “normal”,  més enllà del seu compromís amb l’educació.  

 


Així és que a la vista de la facilitat per a interioritzar la parcialitat i androcentrisme de la història com quelcom natural,  he conclòs:  Que instruir i cuidar fills i filles de la classe obrera, tal i com van fer la Joana i d’altres mestres a Mollet, potser no és una gesta heroica però sí un acte de resistència activa a la destrucció que comporta el bel•licisme que val la pena rescatar; especialment en un context de canvis significatius com la construcció de la República, una guerra i postguerra.  Atès que la cura de les persones, així com del medi en el qual es desenvolupen, és condició tant per a la continuïtat de la vida com per a la seva destrucció.  

 


Per últim voldria convidar a qui li pugui interessar, a fer una ullada a una reduïda   exposició gràfica i narrativa sobre la vida de la Joana.  Es pot visitar al CIRD des de finals de setembre fins a mitjans de novembre. També vull agrair a familiars, ex-alumnes, coneguts/es i al centre la seva aportació. Ja que sense la seva col•laboració poc hagués sabut de la Joana, donada la escassa documentació.  

 

Comentarios