20.08.2019 |

Immadurs/es

Tot i que els cinquanta cinc anys comencin a pesar i doni vertigen rememorar certes coses del passat, he volgut posat fil a l’agulla per esbrinar si el jovent que estaven a la franja dels 18 als 21 varen poder votar en el referèndum sobre la Constitució del 78. De la pròpia experiència deduïa que no era el cas estar a favor o en contra, sinó que en aquell moment transitar-ne era, a tots els efectes, ser menor d’edat, i per tant, immadur/a per prendre decisions.

 


Quina importància pot tenir això ara? Cap o molta, si tenim en compte que a dia d’avui el pati està força agitat amb successions alienes a la sobirania popular, estressadíssim en fer lleis exprés per blindar al papi destronat, tremolós d’obrir el meló de la Constitució per encabir la tossudesa de la naturalesa en donar filles al nou rei... Es podria dir que més que un cop de nostàlgia és la mala llet que m’empeny a contrastar una informació força difosa per a la gent instal·lada en els cinquanta.

 


Efectivament, dos milions de joves arreu l’Estat espanyol no van poder votar al referèndum del 78, malgrat el govern espanyol aprovés el Reial Decret- llei 33/1978 del 18 de novembre sobre la majoria d’edat (disset dies abans de l’esdeveniment).  I és que a la llei, com a la vida, la jerarquia mana. Així, mentre una atribuïa al jovent de 18 anys maduresa i els capacitava per a operar jurídica i administrativament, una altra, de major rang, deia que de votar res de res. Es tractava de la llei fonamental  del règim franquista, la llei  de Referèndum Nacional de 1945, la qual tot i obsoleta només la Constitució podia   derrogar.

 


Vist amb perspectiva trobo que va ser una operació maquillatge espectacular. Sota el meu punt vista, davant l’observatori internacional el govern espanyol volia deixar estar el perruquí i projectar una imatge de país modern, capaç de recollir les demandes del sectors progressistes i d’adaptar-se als nous temps. Mirat fredament ve a ser com ara, la monarquia es renova en un context de “limbo” successori que es resol a cop de lleis minimalistes, hi ha contradiccions jurídiques i els representants miren cap un altre costat... A tot això, la gent demana participació i se li respon que no és prou madura per a prendre decisions.

 

Comentarios