20.08.2019 |

Esperpèntic

Corria el mes d’octubre del 2007 mentre gaudia d’unes  vacances amb família de les quals mai hagués pensat que experimentaria un dels episodis més grisos de la meva vida. Com era un poble molt petit vaig observar de ben a prop tan la brutalitat de la l’anomenada violència de gènere, com absència d’efectivitat en els mecanismes per combatre-la durant el procés de naturalització en un entorn reduït.

A primeres hores del dia passejava pel poble quan un home de gairebé vuitanta anys va aparèixer en un dels carrers cridant que havia matat la dona. Si no arribo a veure’l destral en mà i esquitxat de sang, hagués pensat que era un episodi de bogeria transitòria, o un excentricisme de borratxo vell. Malauradament no era així.

La segona part del relat no ha estat viscuda, però sí narrada per una font fidedigna. La senyora, de la mateixa edat que el marit, jeia al terra del menjador sobre un basal de sang que emanava de les ferides obertes a cop de destral arreu del perímetre del cap. Més tard venen les sirenes, els interrogatoris, el ja es veia venir... El malestar de veïns i veïnes i el silenci d’un poblet on tothom es coneix. 

Allò sorprenent és que la dona no va morir. Després d’unes setmanes hospitalitzada es va estabilitzar i aleshores va marxar amb un fill o filla a refugiar-se a Madrid. L’esperpèntic, en canvi, va ser que l’agressor es quedés a casa, en arrest domiciliari, sota la tutela del fill. No cal pensar massa per deduir que qui el cuidava era la nora.  ¿Us podeu imaginar com vivia aquesta ànima obligada moral i físicament a auxiliar un home que havia intentat matar la sogra? Ningú va moure un dit.

Amb aquest relat macabre vull qüestionar si la commemoració del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, no és, en definitiva, l’element canviant necessari perquè tot continuí sent igual. No és que ho digui jo, és que la xifra de mortes i agredides anuals, comptabilitzades i no, són a més de  (in)tolerables en un món que es diu civilitzat, una crua realitat que resta inamovible any rere any.

Comentarios