20.08.2019 |

Càndids

Amb aquesta tendència que tenim a fer de l’espoli administratiu una patologia social acabarem perdent l’oremus i cedint tot allò que pertany a l’àmbit de la iniciativa política a la pura composició biològica.

 


És cert que després de dècades d’estafa, engany i saqueig institucionalitzat ens podem sentir tan indefensos que, tot tenint a les nostres mans la clau per canviar les coses, arribem a la conclusió que vivim en el millor dels mons possibles. Com el  “Cándido” de Voltaire.

 


A resultes d’aquesta visió complaent del món, els fets delictius premeditats acaben sent assumits per la població com una mena de cas víric aïllat que només cal reduir per evitar el contagi. També passa que una pèssima gestió del bé comú, amb repercussions greus per a la població, la percebem com si d’un mal menor es tractés. Conseqüències polítiques d’aquestes conductes enquistades, irresponsables i  ‘xoriceres’?  Poden jutjar vostès.

 


Però parlem del “Mea culpa” també. Per què ens dediquem a lamentar-nos mentre deixem que ens prenguin el pèl, la butxaca, i en molts casos fins i tot la pròpia vida?  Per què som tan Càndides? A  mi se m’acut que podria ser una mena de mecanisme de defensa que ens atenta. És a dir,  la resposta irreflexiva a la situació de tensió permanent a la qual el poder i mitjans de comunicació ens tenen sotmesos i a la qual nosaltres ens adaptem.

 


Cal tenir en compte, però, que davant la indefensió caben dues possibilitat d’acció. Una, quedar-se de braços plegats a veure-les venir, o actuar sota la premissa del “vale más malo conocido...”, que ve a ser el mateix en resultats.

 


I dos, actuar amb valentia i canviar les coses, encara que no funcionin i s’hagin de tornar a canviar.   

 


A mi em dóna la sensació que l’ADN de la societat no són els paràsits, els virus o les bactèries, per molt que a alguns elements ja els vagi bé l’analogia.  La matèria primera d’una societat són les relacions humanes, entre persones, entre la gent i les institucions...  La societat no està malalta sinó perfectament estructurada, des de la política, per fer de les desgràcies de moltes el benefici d’uns quants. Potser ens cal una bona dosi d’astúcia per deixar de ser tan càndids i ser capaces, així, de transformar la realitat.  

 

 

 

 

 

* l’ús aleatori del masculí i femení plural és intencionat i fàcilment identificable pel context. Faig un ús inclusiu de la llengua.

 

Comentarios