23.01.2021 |

Anne Hidalgo

Anne Hidalgo

La setmana passada apareixia a la premsa una notícia que em va deixar atònita; la multa de 90.000 euros que el Ministri de la Funció Pública pretén imposar a l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, per anomenar massa dones a llocs de comandament. I no, no era el dia dels Sants Innocents.  S’argumenta l’incompliment de la Llei d'Igualtat així com el principi de paritat en la corporació, principi que estableix que la relació òptima hauria de ser un 60-40 (quan en definitiva, si parlem de paritat, aquesta hauria de ser un 50-50). 

En fi, més enllà de la dansa de números, què és el que ha fet avalotat tant el galliner? Bàsicament que l'alcaldessa de París ha gosat transgredir l’ordre «natural» del patriarcat. Com?  Anomenat més dones que homes en aquells llocs de l’Administració Pública on es prenen les decisions; un procedir que estem fartes de veure en sentit invers any rere any en totes i cada una de les esferes de poder, en tots i cada un dels estats membres del món, sense que cap organisme, públic o privat, obri la boca.

A l'alcaldessa de París se la vol castigar per haver donat poder a les dones i en conseqüència haver-les habilitat per ocupar una esfera que el sistema no les atribueix, l’ocupació de l'espai públic.

Crida l’atenció el «doble rasero» per mesurar la igualtat d’oportunitats en funció de si ets un home o una dona. A ningú li passa desapercebut el sistemàtic incompliment, per exemple, a l’Estat espanyol, de la llei 3/2007 del 22 de marc d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes.  tretze anys de llei, tretze anys d’obligatorietat en el disseny i execució dels plans d’Igualtat tant en l’esfera pública com la privada; tretze anys que poc o gens han contribuït a modificar l’estructura de la desigualtat. Uns plans que tenen més d’estètic que no d’ètic. És a dir, que es fan i queden ben bonics, però que no s’apliquen perquè fereixen sensibilitats.

Creixen com bolets individus de totes les ideologies que implícitament o explícitament manifesten sentir-se amenaçats pel que consideren una invasió del seu espai, el públic, i per la transformació en les relacions que allò comporta, la pèrdua de privilegis que el sistema els hi atorga pel fet de ser homes.

Vull més dones com l’Anne Hidalgo a la meva vida, vull més dones que no perdin més temps en qüestionar el patriarcat sinó que directament el transformin.  

Anne Hidalgo
comentaris