09.12.2019 |

Amb el ciri a la mà

Amb el ciri a la mà

Com explicaria jo que avortar no està de moda? Podré dir que és una realitat  biològica i social que durant segles ha emprenyat a la humanitat i no acabar a la foguera?  Parlant clar, que no practicar el celibat comporta certs riscos par al comuns dels mortals i que un d’ells és el quedar-se prenyada i avortar, involuntària o voluntàriament.

Mirin que sospito que el senyor Gallardón vol dur l’avortament voluntari al terreny de la ètica fonamentalista, menys per ideologia que per necessitat per al seu ascens a la presidència de l’Estat.  I com que ell és força gallard, tot sigui dit, no l’importa desfer-se de qualsevol indici del progressisme que el va entronar a Madrid, ni apropiar-se del nacional catolicisme i empaitar dones amb el ciri a la mà.

Vet aquí que per raons personals, ell i el seu comitè de regeneració estan dissenyant una creuada que atenta no sol contra les dones sinó contra els pilars de la nostra societat. La llibertat de les persones i la protecció de l’Estat.

No és que la Llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs (uf) sigui la panacea, no! Però sí una mena de nyap que no deixa de ser funcional per a dones i professionals, concebent l’avortament com a mitjà per a la salut i no com a un dret en si mateix. I tot capeja que capejaràs la norma acaba emparant tant a qui pren una duríssima decisió, com a qui l’haurà d’executar.

Senyor ministre, vostè no està legitimat per a fer d’inquisidor i sí obligat a respectar la decisió de la gent pel que fa al propi cos. Té la missió de custodiar la llibertat del poble a més del deure abrigar els drets de les persones, en aquest món.

Tot seguint un precepte cristià segons el qual qui sigui lliure de pecat llenci la primera pedra, li tiro al cap que les dones hem i continuaran avortaran, entre d’altres perquè les decisions sobre el propi cos no són ni delegables, ni ministerials.

Comentarios