24.08.2019 |

Amb coses

Hi ha poques coses tan saludables com fer el vermut amb un amiga un solejat diumenge en una terrassa de bar, tot i que a resultes de la copa se’ns vagi la llegua i comencem a parlar de coses series; com ara les classes socials o el sentiment de pertinença. 

He de reconèixer que d’un tema tan seriós ens varem fer un tip de riure a costa d’un twit d’un tal Pepe el  Ninja  que deia «No eres de classe media, eres un obrero con cosas» Es increïble la capitat de la gent per fer twits amb gràcia i contingut.  Comentaven que en el discurs liberal no només no està de moda parlar de classe social sinó que pots quedar fatal, que allò que anys enrere havia estat un orgull, la pertinença a un col·lectiu que lluita per un distribució equitativa dels recursos materials i simbòlics; ara per ara és percebut com quelcom ridícul i obsolet (per no dir bolivarià). 

Aquest any a l’Estat  espanyol farà 100 anys de l’aprovació de la jornada laboral de 8 hores al dia, el 21 de febrer del 1919. Està bé recordar que l’anomenada classe «mitjana» no sorgeix del no res, sinó que és el fruit d’una lluita obrera que va dura segles, d’una lluita en la que per aconseguir unes condicions dignes per la classe treballadora (que és el que som), que es van fer vagues, sabotatges, enfrontament directes amb policia, fins i tot amb paramilitars; lluites d’acció directa que a dia d’avui serien classificades si més no de terrorisme.

No deixa de ser curiós que en l’època de major precarietat laboral de la història recent , la classe social, treballadora i oprimida, no es reconegui com a tal. En tres dècades, hem passat de la deslocalització a la precarització i em generat un super-habit de jovent supraformat que em hagut d’exportat, del gaudir del llegat de les lluites dels nostres avantpassats, traduïdes a millors condicions socials com ara l’accés universal a l’ensenyament, la sanitat... A la privatització d’aquestes i a l’assumpció ideològica acrítica de classe mitjana com  cul de sac o tothom pot anar a parar.

 Les quantitat de coses que podem comprar a cost de saldo ens ha fet pensar que em canviat d’extracte social, el consum desmesurat que pregona el capitalisme salvatge ens ha cegat.  La classe obrera com a categoria social i analítica segueix sent del tot imprescindible per organitzar-nos al voltant del treball, i del consum.

Comentarios