Imprimir

Status Quo

Agnès Galdón Fernàndez |

Agnès Galdón Fernàndez | 16 de de juliol de 2020

Si alguna cosa ha posat de manifest la presència del COVID19 a la nostra vida és, a més de la feblesa de l’ésser humà davant la naturalesa a la qual pretén domesticar,  la instrumentalitat del patriarcat.

Davant l’amenaça a l’espècie humana com a conseqüència de la pandèmia, les estructures patriarcals no els hi ha quedat una altra que sortir del armari i mostrar-se al món tal qual. 

La dinàmica centrípeta de papa Estat  en la gestió de la pandèmia no ha estat casual sinó que és la conseqüència directa de la essència centralitzadora del poder patriarcal. Homes polítics, homes científics, homes uniformats... Capitost, en definitiva, de l’esfera pública que pretenen representar, prenedors de «les grans decisions al món»; és adir, aquelles que blinden el Status Quo assegurant la seva pervivència. Aquests senyors s’atribueixen el títol de defensors del Interès General perquè ostenten el poder i per que fan política, la gran. Després està la política petita, la que té a veure amb allò particular, amb el sosteniment de les necessitats bàsiques de les persones. Estic parlant d’organitzar i dur a terme el dia a dia a la llar, en aquell espai permanent confinat per a les dones on es dóna l’acció diària de menjar, cagar, netejar, estimular, estimar...

La experiència del confinament ha fet emergir no només la divisió sexual del treball sinó que ha mostrat, a tot aquell que vol mirar, com és de necessari el NO valor del treball femení per al Sí valor del treball que fan els homes.  Per sortir d’aquesta han calgut decisions, sí, i importants; però sense una xarxa de dones cuidadores mai, mai s’hauria aconseguit.  Cuidar la vida de les persones representa un dineral per a l’economia dinerària, empresa aquesta que aniria associada al reconeixement de la labor i per tant a la valoració del treball que fan les dones, en termes d’igualtat. La qüestió és que per a què fer-lo si el patriarcat el pot blanquejar? És indignant veure que mentre que infermeres, treballadores de les cures i dones de totes les cultures, des de les feines, des de la llar, es deixen la pell en cuidar la vida amb i sense confinament, la política institucional segueix mirant a l’altre costat. Això és legitimar el discurs de la vergonya! El «natural» increment de la discriminació en el col·lectiu  femení com a conseqüència... De què aquest cop? Oh, sorpresa! De la pandèmia!!

 

Podeu veure aquest article en la següent adreça /opinion/agnes-galdon-fernandez/status-quo/20200716132453034704.html


© 2020 clicama

Diari digital de Mollet i el Baix Vallès

Amb la col·laboració 

Generalitat_dep_presidència_LOGO