Imprimir

El confinament

Glòria Isern |

Glòria Isern | 17 de d’abril de 2020

Ja fa més de trenta dies que estem confinats a casa, no sé vosaltres, però jo he tingut moments de tots colors i em sento privilegiada, treballo, visc en un pis amb el meu fill i gossa i tinc la família que estan bé -ara per ara-.
Han estat dies de dualitats emocionals: enfada/rabiosa amb la classe política per com gestionaven els afers, farta de veure les notícies i trobar en primera plana el rànquing de morts, infectats i curats - com si fos una final europea, perdoneu el meu sarcasme, amb tots els meus respectes als qui han perdut algú o estan patint la malaltia-, Indignada amb la gent que no feien el confinament sense motiu justificat o la falta de respecte envers els altres i sobretot trista, impotent de veure com la gent es moria als hospitals o a casa sols, amb el personal sanitari col·lapsat i els familiars sense poder fer l'últim petó, l'últim adéu.... - Uf, només de pensar-hi m'entren ganes de plorar i m'ensenya els fràgils que podem arribar a ser, no deixem res per demà-.
Però per altre costat, he vist com molta gent a fet grans esforços per ajudar, animar, col·laborar de manera altruista, com fer la compra i tenir cura de la gent gran, entitats aportant material, empreses que s'han reinventat i han creat aparells respiratoris, gent creativa/inventiva que han fet màscares protectores i altres..... i totes aquelles persones que han seguit treballant perquè nosaltres tinguéssim de tot: des del pagès, el camioner, la botiguera, el personal de neteja de la nostra ciutat, els cossos policials, segur que em deixo a molts més.
Però el que no oblidarem mai i haurem d'estar eternament agraïts és l'esforç sobrehumà que tot el personal sanitari: metges, infermers, auxiliars, administratius dels centres hospitalaris i residencies, que heu viscut i viviu a primera línia de foc - polítics apreneu la lliçó i no retalleu en sanitat i educació-.
I aquests nens/famílies que han hagut de fer mans i mànigues per poder treballar des de casa (no gens fàcil), compaginant els estudis i jocs dels fills, els adolescents ... - això sí que és un gran hermano familiar puro i duro-.
La tornada a la normalitat no serà gens fàcil, emocionalment i econòmicament, la nostra fortalesa ens posarà a prova, res no tornarà a ser igual. Que aquest confinament ens hagi ensenyat a preuar la vida, a recuperar els valors perduts i ser respectuós amb el nostre entorn, amb la mare terra i amb la humanitat. "Molta gent petita en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món" GRÀCIES!

Podeu veure aquest article en la següent adreça /opinion/gloria-isern/el-confinament/20200417094059034447.html


© 2020 clicama

Diari digital de Mollet i el Baix Vallès

Amb la col·laboració 

Generalitat_dep_presidència_LOGO