Imprimir

Conversió

Agnès Galdón Fernàndez |

clicama | 27 de de febrer de 2020

La setmana vinent es commemora el dia internacional de les dones i un any més tornarem a sortir al carrer per reivindicar el nostre espai dintre d’una societat profundament masclista que ens exclou sistemàticament de tot allò que surti del espai privat. Un any més, durant uns dies, les dones tornaran a ser protagonistes de les seves misèries i el bombardeig de dades en mitjans de comunicació instaran en definir el masclisme com quelcom irresoluble, com sorgit del no res, gairebé natural.  

A la societat  hi ha consciència, i també hi ha lleis concretes destinades a revertir la tendència patriarcal, també hi ha pactes, plans... i diners. En canvi, cada any que passa la situació real de les dones no només continua sent la mateixa sinó que retrocedeix, tan pel que fa a les agressions i assassinats com pel que fa a les oportunitats. Com és possible que disposant de les eines necessàries per modificar l’estructura patriarcat aquesta continue inamovible?

No m'estendré en enumerar la quantitat d’àmbits i graus de discriminació, però sí que invito a  fer un cop d’ull a uns dels observatoris que recull gràficament aquestes dades. http://iqobservatori.org/

Al sistema heteropatriarcal hegemònic l’interessa, i moltíssim, que les dones segueixin produint la vida humana a cost zero, perquè és la base sobre la que se sustenta el model econòmic hegemònic. Un sistema pervers, complex i eficient que divideix el treball en funció del sexe i en el qual els homes se’n duen la millor part; d’aquí la resistència implícita a modificar privilegis i la instrumentalització que fan del poder que el ordre els hi atorga.

Les crides del feminisme a la vaga del 8M han estat bé per adornar-nos que operar amb les eines que ens cedeix el patriarcat no fa ni pessigolles al sistema. És més, penso que acaba sent  altra de les fonts de legitimació de la identitat de víctima que ens atorga el sistema.

Al meu parer, i donada la naturalesa camaleònica del sistema per convertir cada nova mesura política o social en el canvi necessari per a que tot continuï igual. Cal dissenyar i construir un model que posi la vida al centre de la política, de l’economia, del món (però la vida que produïm les dones no la de la publicitat), i actuar de manera coordinada i contundent. Ah, i que es cregui que els seus-nostres companys ens faran un cop de mà, que s’ho faci mirar.

 

Podeu veure aquest article en la següent adreça /opinion/agnes-galdon-fernandez/conversio/20200227132444034278.html


© 2020 clicama

Diari digital de Mollet i el Baix Vallès

Amb la col·laboració 

Generalitat_dep_presidència_LOGO