23.01.2021 |
clicama

RESUM DELS FETS MÉS IMPORTANTS DE L'ANY 2020

L’epidèmia que ha marcat el nostre dia a dia

L’epidèmia que ha marcat el nostre dia a dia

El passat mes de març l’epidèmia de Covid-19 va entrar en el dia a dia de Mollet i des d'aleshores ha transformat la nostra vida completament. Pocs dies abans de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma i del confinament total es va saber que un usuari de setanta-set anys del Casal Cultural era el primer afectat a la ciutat. La junta va decidir tancar el centre de forma immediata. En pocs dies, l’epidèmia es va disparar i l’Hospital de Mollet va passar de no tenir-ne cap cas a tenir-ne 20. Una setmana després es multiplicaven per quatre els ingressats i ja es parlava de 19 defuncions. La xifra d’ingressats, en la punta epidèmia, serien de gairebé 170. Aquesta primera onada no minvaria fins a mitjans d’abril i s’aniria reduint fins a final de maig en que l’hospital deixaria de tenir pacients amb Covid-19.  Al setembre, amb menor intensitat, tornarien a créixer els ingressos i a registrar-se algunes defuncions. A l’octubre saltaven les alarmes i els pacients es triplicaven fins als 54 i a inicis de novembre arribarien a ser fins a 74. A partir d’aquí tornarien a minvar. Això ha implicat un gran esforç per part de l’Hospital de Mollet que va afrontar la primera onada prenent decisions sobre la marxa, mentre que a la segona onada de la tardor ja hi havia un pla de contingència.

Si les imatges més característiques de la primera onada es van produir a l’Hospital – centre de constants homenatges als sanitaris- les de la segona van tenir lloc als Espais Sant Jordi i al Centre Cívic de Can Pantiquet on el novembre es van fer cribratges massius. En total en una setmana es van fer 6.926 proves PCR que van donar un total de 98 positius.

Un canvi social

L'epidèmia i especialment el confinament total a les llars va tenir des del març un impacte sobre tots els sectors de la nostra vida: laboral, social, econòmica. Entraven en la nostra vida les cues per accedir a qualsevol establiment, el teletreball, les mascaretes... A la primera setmana de confinament l’Ajuntament de Mollet informava que la mobilitat de la ciutat s’havia reduït en un 90%.  També s’iniciaven els controls policials sobre el compliment de les mesures de confinament decretades pel govern. A la primera setmana de confinament al març es van denunciar 18 veïns per incompliments diversos. A finals de maig ja eren 1000 les persones denunciades.

Mollet, ciutat  30

L’any 2020 estava destinat a ser un any en què l’agenda climàtica fos un dels principals eixos de l’activitat política. De fet a partir de l’1 de gener va entrar en vigor a Mollet la declaració d’emergència climàtica  que ha tingut diversos impactes sobre el dia a dia de la ciutat. Al mes de febrer el govern municipal va aprovar convertir Mollet en una ciutat 30 i limitar  a aquesta velocitat la circulació per tots els carrers. Actualment aquesta és ja una mesura en vigor. El març, seguint amb el mateix projecte, el ple municipal va aprovar la nova ordenança de circulació que regula l’ús dels patinets elèctrics i que aquesta tardor va entrar finalment en vigor.

Els que ens han deixat aquest any

El passat mes de setembre va morir el ninotaire de Mollet Josep Antoni Fernández Fernández FER. Desapareixia la persona a ala que el Museu Abelló ha dedicat una de les seves mostres més significatives de l’any. Al llarg de l’any, però, ens han deixat moltes altres persones significatives de Mollet: Al maig ens deixava l’expresident de Creu Roja Romà Parera i al juny l’expresident del Club Muntanyenc, Josep Pi. Al setembre també moria el delegat de camp del CF Mollet UE, José Madero i a l’octubre el guitarrista de Mojinos Escozios Juan Ramon Artero, Chicho. També a l’octubre ens deixava  Salvador Monferrer, president d’honor del CF Mollet UE  i la Penya Barcelonista Mollet.

mani-web

El conflicte del mercat setmanal

Un dels conflictes més sorollosos que s’han produït aquest any als carrers de Mollet ha estat els dels marxants del mercat setmanal. Al mes de juny, en el marc de la desescalada al confinament, l’Ajuntament de Mollet va decidir que d’entrada només retornaria a l’Avinguda Llibertat, el mercat alimentari. A inicis del mes de juliol, van aprovar també el retorn del mercat tèxtil, però van decidir desplaçar-lo a la zona de la Riera Seca per complir amb les recomanacions sanitàries. Els marxants es van negar a anar al lloc proposat i van organitzar una important manifestació de protesta contra l’Ajuntament i per reclamar tornar als seus punts tradicionals de venda al centre de Mollet. Finalment, es va anar trencant la unitat d’acció entre els paradistes i a finals de juliol tots van anar a l’Avinguda Rabassaires i els altres indrets assignats. A l’octubre, en el marc de les restriccions de la Generalitat, el mercat es va suspendre de nou i no va tornar fins aquest desembre.

roda-erc

Oriol López i Albert Biescas absolts

Malgrat que els jutjats han treballat al llarg de l’any a mig gas, aquest ha estat un any en què els tribunals han tingut molt de protagonisme.  El 18 de setembre  es va fer el judici contra el portaveu d’Ara Mollet ERC MES, Oriol López i l’expresident d’ERC, Albert Biescas, per unes declaracions realitzades arran sobre una sentència de la Vinyota i que van ser considerades injurioses des del govern local del PSC. El judici, que va finalitzar amb la lliure absolució dels dos encausats, va promoure un destacat moviment de suport  a tots dos i també en favor de la llibertat d’expressió. Un total de 15 entitats reclamaven la llibertat de tots dos, però també que el plenari permeti a tots els grups presentar les mocions que considerin adients i la participació de les entitats socials al ple municipal.  Ara Mollet ERC MES va reclamar posteriorment al Govern que fos l’alcalde de la ciutat, Josep Monràs, que pagues les despeses del contenciós judicial de la seva butxaca.

Festa Major alternativa

A partir de març, amb el confinament, les entitats i l’Ajuntament van procedir a desconvocar totes les activitats culturals i molt especialment totes aquelles d’àmbit festiu que comporten la mobilització de molta gent.  Al gener i febrer,  entitats com l’Esbart Dansaire – que enguany celebrava els seus vint-i-cinc anys amb diversos actes- o els geganters van poder celebrar les seves activitats. Els castellers, al març, van ajornar el seu inici de temporada en un any que no s’han pogut aixecar castells ni a la plaça Prat de la Riba ni enlloc. En iniciar-se l’estiu, l’Ajuntament va posar en marxa una tímida programació cultural que després va suspendre parcialment.  El 4 de juny van reobrir equipaments com el Museu Abelló o la Biblioteca de Can Mulà.

Entre les festes que es van desconvocar hi va haver la Festa Major. Tot i això, Torrats i Morats van organitzar una festa alternativa i van poder posar en marxa una quarantena d’actes, la majoria en els recintes tancats de les escoles Can Basora i el Bosc.  Les colles van nomenar Morat i Torrat d’Honor a la Fundació Sanitària Mollet.


El clam del món de la cultura arriba als carrers

Cites importants del món de la cultura molletana com la MITMO es van desconvocar i altres, com el Sona Mollet  es van fer a l’octubre en format virtual. Tot i això, a la tardor, després de mesos d’inactivitat, el sector de la Cultura va començar a organitzar actes de protesta per reclamar la reobertura de la cultura al mateix temps que les terrasses. Al novembre  el sector de la cultura de Mollet va protagonitzar una important performance al centre de la ciutat per cridar l’atenció sobre la situació per la qual passava.

Segueix el desenvolupament urbà: POUM, Calderí, Can Prat...

L’epidèmia no ha estat impediment perquè aquest any, en l’àmbit municipal, hagi estat caracteritzat per l’evolució d’importants esdeveniments relacionats amb el desenvolupament urbanístic de la ciutat. El més destacat, per la polèmica política que comporta, és sens dubte l’aprovació del pla urbanístic del sector del Calderí. El mes de juliol el plenari – amb la negativa dels grups principals de l'oposició- va aprovar la planificació al sector. A finals de novembre, la Comissió d’Urbanisme va donar el vistiplau a aquest planejament, però va deixar en suspens la seva execució mentre no es resolguessin alguns serrells de caràcter tècnic. Aquests no es van resoldre fins al darrer plenari de Mollet d’aquest desembre. De forma paral·lela a l’evolució d’aquest planejament s’ha posat en marxa una plataforma en la ciutat que reclama preservar aquest espai, el darrer lliure que queda a Mollet i es mostra contrari a construir allà un nou barri amb els seus habitatges, equipaments i espais lliures. Per ara han recollit més de 1000 signatures en contra i es van manifestar davant de l’Ajuntament aquest desembre.

En el darrer ple municipal Mollet també es va aprovar provisionalment el Pla de Millora Urbana del sector de Can Prat que preveu destinar  un 80% a ús terciari, bàsicament comerç i serveis.

Al mes de juliol, el  ple de Mollet va fer un nou pas en el POUM en aprovar l’avanç amb l’abstenció d’Ara Mollet ERC MES i Mollet en Comú.

L'emergència social es dispara amb la crisi

Des de l’inici del confinament, la Creu Roja de Mollet i el Baix Vallès va reforçar els seus dispositius  per ajudar a les famílies afectades pel  confinament i la crisi econòmica que aquest va portar. També des de l’administració es van activar dispositius d’ajuda d’emergència i es van mobilitzar recursos per les persones vulnerables. A Mollet, per exemple, es van repartir 1.087 targetes moneder destinades a adquirir queviures.

Al mes de maig, entitats com Càritas o Creu Roja quantificaven el desastre social:  havia crescut en un 15% les persones que demanaven aliments.

En aquest context d’emergència social, que a la ciutat ens deixava un miler d’aturats més, l’Ajuntament de Mollet va anunciar un Pla d'1’ 5 milions d’euros per ajudar a les famílies i negocis afectats per la Covid-19. Una de les accions més significatives va ser la creació d’una oficina Covid-19 que va realitzar més d’un miler de gestions, 240 expedients d’ajudes a famílies i 210 per negocis.  Al llarg de l'any s'han demanat crèdits i s'han reajustat dues vegades partides per destinar més recursos als sectors més perjudicats per la crisi. Recursos que repercuteixen en forma d'ajudes directes, però també de bonificacions fiscals diverses.

Protestes per l’aigua, l’habitatge, les actuacions policials...

Malgrat  totes les limitacions provocades per l’epidèmia al llarg de 2020, els molletans i les molletanes no han perdut les ganes de protestar i el lloc més visitat per queixar-se ha estat la plaça de l’Ajuntament nou.  Des del passat mes de setembre, aquest indret ha estat visitat nombroses vegades pels activistes de la Plataforma d’Afectats per l’Habitatge (PAH) per demanar alternatives residencials per persones a punt de ser desnonades a la ciutat. Les protestes han obtingut respostes en forma de suspensions dels desnonaments i també amb l’obtenció d’algun lloguer social.

Al mes de juny un total de 16 entitats es van mobilitzar en contra de la pujada de l’aigua i dels residus aplicada per l’Ajuntament de Mollet. De fet a les ordenances fiscals de 2021, per evitar que això torni a passar, l'Ajuntament va preveure destinar 300.000 euros per assumir les pujades dels residus.

A l’octubre la concentració va ser convocada per entitats que demanaven sancions per un policia local. Un grup d’entitats, de caràcter independentista, li demanaven responsabilitats després que una actuació policial contra un grup de persones que penjaven cartells en favor dels independentistes detinguts el 23S  acabés amb tres membres dels CDR encausats i dos contusionats.

El llarg conflicte de la neteja

També  van ser escenari d’alguns conflictes laboral. El gener l’empresa Expertus, que tenia la concessió de la neteja dels equipaments municipals de Mollet, va fer fallida. A l’abril l’Ajuntament va decidir que el servei de neteja i de consergeria fos assumir per una nova concessionària, l'empresa Ramcon.  L'empresa va assumir tots els treballadors d’Expertus que havien anat cobrant  directament de l’Ajuntament qui va decidir avançar els diners. El juny, però, l’empresa va decidir acomiadar una treballadora per unes declaracions a Vallès Visió.

Entre novembre i desembre els treballadors de l'empresa, per aquest motiu i altres com les vacances, van organitzar una setmana de vaga que va finalitzar en arribar un acord amb l’empresa.

L’epidèmia que ha marcat el nostre dia a dia
comentaris