04.04.2020 |
clicama

Un metge de la FSM escriu un conte per explicar el coronavirus als més menuts que es fa viral

coronavirus
coronavirus
Un metge de la FSM escriu un conte per explicar el coronavirus als més menuts que es fa viral

Víctor Espiga, metge de la Unitat d’addiccions del Servei de Salut Mental de la Fundació Sanitària Mollet compagina la seva professió sanitària amb la seva vocació literària. Escriu poemes, relats curts i pensaments al seu blog “Lletres i gargots” Ara, amb motiu de la pandèmia del coronavirus, ha escrit un conte adreçat als més petits de la casa i que té com a finalitat poder explicar als més menuts que està pensant i per què és tan important confinar-se. El conte, que es pot llegir en diversos idiomes, i que té una versió que es pot parlar s’ha fet ràpidament viral i ja té milers de lectures....

EL CONTE

Hi havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames l’única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. Van venir els homes i les dones més forts del món (o més be dit, les dones i els homes que es creien els més forts de tot el món), però cap va ser capaç de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops.
-I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom.
-Molt fàcil! – va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins de la boa de “El petit príncep”). Si no té cames, nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant, i el guanyarem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.
I així va ser com tots els nens van quedar-se dues setmanes a casa, i com els adults vàrem aprendre una mica de sentit comú dels infants. Així va ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir “El petit príncep”, i entendre’l. I així va ser com vàrem entendre que les victòries de debò es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.

Comentarios