04.04.2020 |
clicama

Coma, tota una vida dedicada a la fotografia

Josep Coma es jubila i tanca un negoci obert al 1947 pel seu pare, el fotògraf Joan Coma.
Coma, tota una vida dedicada a la fotografia



Dissabte va ser la darrera vegada que el fotògraf Josep Coma pujava la persiana de la seva botiga de fotografia. Amb lleugera nostàlgia tanca un negoci mític a la ciutat que el seu pare va iniciar l’any 1947.

Cinc anys abans però, Joan Coma ja feia fotografies al pis de la seva sogra, al carrer Diputació, on s’havia habilitat un “quarto” per fer fotografies d’estudi. Aleshores, al carrer Gaietà Ventalló número quatre hi havia el fotògraf Ros que li va traspassar la botiga a Joan Coma. “Jo tenia dos anys quan li va traspassar. El meu pare feia les fotos amb portrait de vidre, imagina’t si en fa d’anys”, recorda Josep Coma, que explica el tipus de foto que li encarregaven al seu pare: “Aquella època es feien fotos de les primeres pedres del institut, d’inundacions, l’Ajuntament també li encarregava algunes fotografies”.

Les botigues de fotografia han anat desapareixent a la ciutat a mesura que el món digital s’ha apoderat d’aquesta disciplina artística. "Fa quinze anys hi havia unes vint botigues de fotografies quan actualment potser en queden set o vuit”, assegura Coma.


“Em sap greu en part, però a la vida tot té


un principi i un final i hi ha molta gent que


s’ha jubilat”


Pel que fa la seva marxa, Coma sent certa nostàlgia al plegar: “Em sap greu en part, però a la vida tot té un principi i un final i hi ha molta gent que s’ha jubilat”.

Fora d’aquest món, quan Josep Coma rondava els vint anys i ajudava al seu pare “sobretot en el laboratori”, alguns dies no podia ajudar a la botiga perquè tenia entrenament o partit. I és que va formar part d’una de les millors lleves del bàsquet molletà competint a la segona divisió nacional i viatjant per tot l’estat espanyol. Coma, que va jugar també al Pineda i al Mataró, explica que la professió familiar no es barrejava en aquests viatges: “Una vegada en un viatge a Tenerife, jugant amb el Mataró, tots els companys em demanaven consells sobre quina màquina havien de comprar-se a les Canàries. La veritat és que mai n’he comprat ni a les illes ni a Andorra perquè si tens cap problema amb una càmera era de difícil solució”.

Molta gent ha passat aquests dies a acomiadar-se d’en Josep i la seva dona, l’Elisabet: “Hi ha clients de tota la vida i nosaltres abans treballàvem sempre. Abans els diumenges es treballava fins el migdia per a casaments, bateigs o comunions”.

Sobre el futur d’aquest local de lloguer que deixa, Coma es mostra irònic: “De moment estem envoltats de xinesos, ara a Gaietà Ventalló li haurem de dir Xinatown. Realment, el que m’agradaria que hi hagués és una botiga de fotografia però és molt difícil... seria una continuació de 70 anys tenint en compte el fotògraf Ros”. 


Comentarios