31.05.2020 |
clicama

L'exregidor Alfons Collado recorda al desaparegut Arcadi Viñas

Imatge dels regidors de 1979 amb Viñas i Collado.
Imatge dels regidors de 1979 amb Viñas i Collado.
L'exregidor Alfons Collado recorda al desaparegut Arcadi Viñas

Voldria recordar a l’Arcadi Viñas, en el vessant polític i social més actiu (1970-1987), doncs va ser un home polifacètic, amb activitats i projectes molt més enllà de la política. Com amic i com a col·laborador seu, vaig participar en bona part d’aquesta etapa, amb d’altres companys de Convergència, com Joan Ventura, Àngel Cuní, Josep Serra, Joan Ferrando, Joan Gordi, Antoni Martínez... Un afectuós record també per ells, alguns dels quals també ens han deixat.

Quan vam arribar a Mollet amb la meva dona Carme, cercant persones actives i compromeses socialment, vam conèixer a l’Arcadi i la M. Teresa i vàrem coincidir-hi ràpidament. Ens van proposar, amb un grup de persones, dinamitzar la Asociación de Cabezas de família y Mujeres casadas, que estava sense activitat, i que podria permetre ser presents a l’Ajuntament, com a regidors. L’Arcadi era partidari d’aprofitar totes les escletxes del sistema.

Dit i fet, així quan el 1973 es van convocar les Elecciones Municipales por el Tercio familiar, l’Arcadi i la M. Teresa estaven preparats. Vàrem fer una campanya, intentant arribar a tot arreu amb un full informatiu que contenia senzilles fotos en blanc i negre per una cara i una breu explicació, del candidat i la candidata, amb les seves idees per l’altra. Va ser un èxit, l’Arcadi ja era una persona molt coneguda a Mollet. D’aquesta manera, l’Arcadi Viñas i la M. Teresa Giralt (la seva esposa) van ser escollits regidors. També va ser escollit en Joan Planellas (de Calçats Puman).

A l’Ajuntament li van encomanar la regidoria més complexa, la de Serveis, que gestionava l’abastament d’aigua potable com a principal repte, perquè aleshores a Mollet s’estava vivint moltes dificultats en la prestació d’aquest servei. Es va fer un tip de baixar als pous, comprovar les potencies de les bombes, buscar les fugues de les conduccions, augmentar les dimensions dels pous, preparar projectes de nous dipòsits, comprar aigua als pobles veïns... Com podeu veure funcions pràctiques i tècniques, més que polítiques.

Amb la dimissió de l’alcalde Fermín Jaurrieta, l’Arcadi va ocupar una tinència d’alcaldia i des d’aquesta va poder conèixer el detall del funcionament de l’administració local del moment, els recursos i també les nombroses limitacions. Això li va permetre estar  preparat davant les primeres eleccions municipals democràtiques de l’any 1979.

El seu compromís amb Catalunya el va portar a Montserrat el 1974, al costat d’en Jordi Pujol, quan va néixer Convergència Democràtica de Catalunya. L’Arcadi fou un dels seus fundadors. També el compromís amb Mollet el va portar a promoure l’agrupació local del partit, atreure simpatitzants i articular el grup de persones que he anomenat abans. Molta gent es va interessar per les activitats d’aquell moviment. El seu coneixement del poble, el discurs al voltant de la vertebració dels serveis municipals i la vitalitat del partit van generar una il·lusió col·lectiva en un Mollet que estava en plena transformació. Els objectius eren: Augmentar les llibertats individuals, millorar el benestar de les persones a través de la millora de l’urbanisme, l’educació, l’atenció mèdica i de la vellesa; augmentar l’ocupació, així com contribuir a assolir l’Autonomia de Catalunya, recuperar la Generalitat i el Parlament, reconstruir Catalunya, recuperar la llengua i la cultura amb integració de les persones nouvingudes.

Transmetia entusiasme, tenia les idees molt clares i era un bon comunicador. Així quan van tenir lloc les eleccions municipals de 1979, l’Arcadi havia aconseguit disposar d’una candidatura excel·lent, representativa i amb experiència en l’àmbit privat. Ens demanà 4 coses: Una preparació mínima, honradesa (per descomptat), que es pogués dedicar el temps necessari i motivació per la millora del poble. La candidatura que va liderar, amb el lema “anem per feina”, va obtenir el 25,5% dels vots amb 6 regidors.

El context de la transició política era molt complex: CDC era molt jove, el març de 1977 s’havia legalitzat el PCE, el juny de 1977 van haver eleccions al Congrés dels Diputats, l’octubre de 1977 es va restaurar la Generalitat amb en Josep Tarradellas, el desembre de 1978 es va aprovar la Constitució, estava pendent un nou Estatut, el març de 1979 noves eleccions al Congrés i el 3 d’abril de 1979 primeres eleccions municipals.

En el primer consistori democràtic (1979-1983) hi havia molta il·lusió, però les necessitats eren moltes i les capacitats institucionals molt limitades. Es van revisar els padrons dels principals impostos i taxes, per poder atendre el dèficit existent de serveis i es va fer front a la greu situació urbanística.

El Pacte de Progrés, amb l’Anna Bosch al capdavant, representava el primer govern de coalició, amb PSUC, CiU i PSC-PSOE, quedant fora l’independent de la CUI, no va ser fàcil i l’any 1981 es va trencar. Malgrat tot, Convergència va seguir col·laborant, des de l’oposició per aprovar, entre d’altres, el Pla General d’Ordenació Urbana (1982).

En el segon consistori democràtic (1983-1987), l’acord amb el PSUC va possibilitar l’alcaldia de Carme Coll i que Convergència tornés al govern. Aquest va ser un mandat més estable, on es van recollir els fruits del treball del primer consistori i on l’Arcadi en formà part, com a número dos de la llista de CiU. Durant el període 1979-1987 va ser escollit diputat per CiU a la Diputació de Barcelona i membre del Consell Nacional de CDC.

L’Arcadi va ser testimoni d’excepció d’aquell període polític, tant a nivell nacional com local, primer com a membre fundador de CDC i en segon terme  com a regidor, dels dos primers consistoris democràtics, on es treballava amb esperit de servei i una dedicació absoluta per construir el futur de Mollet.

Arcadi-Viñas-Quixalòs-web2

Adeu amic, que Déu et tingui a la seva Gloria. Et recordo quan li deies mitja amiga a la meva filla, una mica més petita que el teu petit. Et recordo quan et feies les cigarretes a mà i alhora no paraves de xerrar. Et recordo l’última vegada, a mitjans de gener d’ara, als jutjats, acompanyat per la M. Teresa, tu ja amb cadira de rodes, fent tots fila per auto inculpar-nos per haver votat l’1 d’octubre del 2017. Fins al final fidel a les teves idees.

Alfons Collado

Ex-regidor de CiU,

Associat al PDeCat i JuntsxCat. Membre del Consell per la República.

L'exregidor Alfons Collado recorda al desaparegut Arcadi Viñas
comentaris