15.08.2018 |
clicama

Montserrat Tura presenta "República pagesa" a la sala Fiveller de Mollet

L'exalcaldessa lliga la història familiar amb una reivindicació del catalanisme rabassaire

 

Montserrat Tura amb el seu llibre
Montserrat Tura amb el seu llibre
Montserrat Tura presenta "República pagesa" a la sala Fiveller de Mollet

Montserrat Tura no necessita presentació a Mollet. Tothom sap qui és i a què ha dedicat la seva vida d'ençà que en un llunyà dia de juny de 1987 va ser escollida alcaldessa de la ciutat. El dimarts dia 30, però, els veïns de Mollet s'emportaran una sorpresa i podran descobrir una nova faceta de Tura: la d'assagista. Aquest dia a la Sala Fiveller (19 h) presenta el seu llibre "República Pagesa" que ve precedit del prestigi d'haver rebut, fa uns mesos, el premi Carles Rahola d'Assaig. La presentació de Tura a Mollet anirà apadrinada per la filòloga i periodista, Glòria Arimon; pel coordinador Nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball i pel director i actor molletà, Josep Maria Pou. "República Pagesa" és el resultat de tres anys de feina i reuneix, segons ens explica l'autora, dos fils conductors: en el primer, la seva passió per Mollet i per la història familiar i, en el segon, la història del catalanisme rabassaire a la Segona República. De fet són dos fils, els de Mollet i la història de la família Tura, que van en paral·lel i es troben constantment. Montserrat Tura confia en el fet que aquesta història, cent per cent molletana, interessi als veïns de la nostra ciutat per que en ella podran descobrir uns fets i unes persones, unes lluites, que van fer possible la ciutat que avui coneixem.


"República Pagesa" és una reivindicació de la implicació de la pagesia, entre ella la d'un Mollet que aleshores vivia majoritàriament dels fruits de la terra, en el projecte republicà durant els primers anys de segle XX i la Segona República. Per a fer-ho Montserrat Tura recupera la memòria familiar, la memòria de Can Pinyonaire - situada físicament en part en la masia que avui és el Centre de Serveis de Can Lledó-, i estudia un dels fundadors de la Unió de Rabassaires: Feliu Tura Valldeoriola. Montserrat Tura gairebé no va conèixer "l'avi Feliu", perquè va morir poc després que ella naixés, però a través dels relats familiars, de moltes hores d'investigació, va descobrir que va ser un activista pagès, fundador de l'organització polític-sindical Unió de Rabassaires. I a través de la seva història, Montserrat Tura intenta explicar que sovint s'ha donat una visió excessivament urbana i centralista de la història de Catalunya, ja que sense la participació dels rabassaires - aquells pagesos lligats pels contractes de rabassa morta que els obligaven a deixar la terra si es morien els ceps- no hagués estat possible la redacció de les Bases de Manresa, la constitució de la Solidaritat Catalana, la creació de la Mancomunitat, el triomf de les esquerres a les municipals de 1931 (i la proclamació de la República) i l'Autonomia de Catalunya. Però el moviment pagès, aquells anys en què tot Mollet eren conreus i bosquets, també va ser determinant en fets històrics com la proclamació d'independència de 1934 i en la posterior victòria del Front Popular. Perquè Unió de Rabassaires va anar més enllà d'un sindicat que defensava interessos corporatius i va contribuir decisivament a la constitució d'Esquerra Republicana de Catalunya.