28.11.2020 |
clicama

El Modernisme i les flors al centre de la nova exposició del Museu Abelló

L’exposició es complementarà amb activitats com un taller de vitralls o un de decoració amb flors
El Modernisme i les flors al centre de la nova exposició del Museu Abelló

A partir d’aquest dijous 5 de novembre, el Museu Municipal Joan Abelló presenta la seva nova exposició. Es tracta de “El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura”. L’exposició, que es podrà veure fins al 24 de gener, ens mostra com, entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d’inspiració d’arquitectes i artistes dins del Modernisme.
“Amb aquesta exposició es vol mostrar com la flora, en particular, va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l’arquitectura modernista, la qual va arribar a establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives”, detallen des del Museu Abelló.
Es tracta d’una exposició itinerant, produïda pel Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu d’Esplugues de Llobregat, amb el suport de la Diputació de la Barcelona.
En la seva estada a Mollet, l’exposició es complementarà amb una sèrie de peces modernistes del fons del Museu Municipal Joan Abelló que tenen les flors i la natura com a protagonistes. Aquesta selecció s’exposarà a la planta baixa, on també s’oferirà al públic familiar diferents propostes d’activitats per fer a casa.
Com és habitual, al voltant d’aquesta exposició el Museu Municipal Joan Abelló oferirà una sèrie d’activitats complementàries (visites i tallers), que s’aniran concretant en funció de la situació sanitària
Algunes de les activitats previstes són un taller de vitralls a càrrec d’Anna Santolaria o un taller de decoració amb flors naturals


Una exposició en quatre àmbits


L'exposició està estructurada en quatre àmbits. «La natura, la font de la inspiració» és el primer dels quatre àmbits en què s’estructura la mostra i s’hi analitza el procés creatiu dels artistes per «capturar» la imatge de les plantes i les flors, tot detallant com feien un estudi directe del món vegetal com a exercici d’observació per tal de representar i immortalitzar en l’art decorativa el model natural efímer. Com a eines de treball utilitzaven el dibuix i la pintura, però també invents moderns a l’època com la fotografia, i els repertoris que es publicaven com a guies visuals.

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills –el ciment, el fang, la pedra o el vidre– esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic.
En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.
L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes.

El Modernisme i les flors al centre de la nova exposició del Museu Abelló
comentaris