Domingo. 25.06.2017 |
El tiempo
Domingo. 25.06.2017
El tiempo
Diari digital de Mollet i el Baix Vallès
clicama

DOLORS BASSA, CONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES

"El Casal Cultural de Mollet és el model que volem per tot Catalunya"

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa va visitar el dimecres de la setmana passada Mollet per participar en un acte d'Ara Mollet- ERC sobre el model laboral en la nova República Catalana al Casal Cultural. La consellera Bassa va arribar abans d'hora a la nostra ciutat i va aprofitar per passejar pel centre. "Normalment vaig molt justa de temps i avui he arribat mitja hora abans, per tant he pogut gaudir d'estar a la plaça, de fer un cafè, de parlar amb diferent gent i veure que Mollet és molt maco i que val la pena conservar-lo tal com el teniu", ens comenta. Abans de l'acte del Casal Cultural, un debat presentat per la regidora Marta Vilaret, i en el que va debatre amb els sindicalistes Xavier Ros (CC. ) i Jordi Carro (UGT), vam aprofitar per fer-li una petita entrevista.

La Consellera Bassa signant el llibre d'Honor del Casal
La Consellera Bassa signant el llibre d'Honor del Casal
"El Casal Cultural de Mollet és el model que volem per tot Catalunya"

-Recentment es va dir que l'oficina de Benestar Social, que es troba en aquest mateix equipament del Casal Cultural no era prou digne, i des de l'Ajuntament de la Ciutat es va proposar traslladar-la a un altre lloc. Contemplen en el futur un trasllat d'aquesta oficina?
-No, no contemplem un trasllat de l'oficina. El que contemplem és una reforma per fer-la més àmplia. Jo crec que és digne i amb aquesta reforma serà encara més digne, però el que hem de fer és dinamitzar el Casal. De fet el Casal on està l'Oficina és el model que volem per tot Catalunya. Un Casal intergeneracional que no sigui només per la gent gran, que tingui les associacions a l'entorn, que faci moltes activitats i que estigui interactuant amb la gent del municipi. Per tant l'Oficina de Benestar està molt bé on està ubicada, en el centre de la població, el que és important com a oficina i té aquesta interactuació amb les entitats, amb la gent del Casal. És per tant el que volem com a model de què han de ser els casals i deixar un pas enrere els casals de la tercera edat entesos com un lloc d'estada i prou.

-Com plantegen des d'Esquerra el model laboral per una República Catalana?

-El model que tenim ara mateix a Catalunya és molt bo, és un model de concertació social entre agents econòmics i socials. Només té un problema: no tenim competències pròpies. En aquests moments tenim dues eines i és el que encarem de cara a la nova República. Una inspecció de treball que treballi, per una banda, per acompanyar les empreses i per l'altre perquè tothom tingui igualtat d'oportunitats, és a dir que no hi hagi ni frau en l'àmbit fiscal ni frau en la normativa. I la segona part que tenim és el tema de les polítiques actives. Què ens falta? Tot el que és la nova normativa. Per tant necessitem tenir un model català propi que tingui sobretot aquests dos vessants, la concertació que dèiem abans, igual com tenim el tribunal laboral, que es pugui implementar per tot, però també un salari mínim. El salari mínim és competència estatal, per això a la nova república nosaltres pensem que el salari mínim ha de ser el 60% del salari mitjà, tal com diu la Carta Europea, per tant un salari d'uns mil euros
-En quins principis es basen?
- Els principis que ens basem són economia productiva, i no especulativa, salaris dignes per poder portar una vida normal i l'altra part seria buscar els avantatges empresarials en l'economia del bé comú.
-Això en el benentès que es pugui assolir aquesta República, però en el cas que no es pugui es poden implementar alguns d'aquests objectius...?
-De fet el que estem fent és el mentrestant... Una cosa és la previsió de futur i l'altre el mentrestant...I el mentrestant l'anem dirigint cap aquí. Polítiques actives cap a la igualtat d'oportunitats: tots els programes del Servei d'Ocupació de Catalunya per no cronificar l'atur i per l'altra banda, la inspecció de treball que sigui la que reguli la normativa que ens falta. De fet ja hem donat senyals, hem posat sancions a grans empreses, per exemple en el sector de la telefonia que hi havia frau de contractació de les persones. No ens ha tremolat la mà perquè hi hagi aquesta igualtat d'oportunitats. La unió de treball i afers socials ja indica que creiem en la igualtat d'oportunitats per aquelles persones que en un moment donat de la vida es troben en un estat de vulnerabilitat. Acompanyem el món del treball amb el de la igualtat en temes socials...
-Es refereix a la Renda Garantida que s'està a punt d'aprovar al Parlament?
-Exactament. O qualsevol protecció. Hem d'anar a un país que tingui clar que el treball ha de ser digne, que el treball és la millor política social i per l'altre que persones que, en un moment donat tenen una situació complicada, puguin tenir no una prestació sinó un paradigma nou que el pugui acompanyar i que els permeti sortit d'aquesta situació. En aquests moments hem aprovat una Renda Garantida de Ciutadania que és per això i el que hem de fer és compactar les prestacions que tenim. Per exemple, ara mateix jo puc dir que hi ha 177 prestacions en el departament d'afers socials, cada vegada que hi ha hagut un problema nou hem tret una prestació per la gent que patia aquell problema. Tot això hem de poder-ho compactar i acabar amb una Renda Garantida per les persones que tenen una situació de conflictivitat.
-Pels funcionaris amb 177 prestacions saber quina renda han de donar en cada cas deu seu un galimaties...
- La veritat és que això fa que la gestió sigui complicada, que hi hagi molt de paper i molta burocràcia... Això és el que hem d'aconseguir en aquesta nova República i en el mentrestant estem treballant per eliminar aquesta part... Que cada una de les funcions vagi directament per les persones. Per exemple, els serveis socials s'han de convertir en uns serveis bàsics, que siguin com el que tenim del CAP... Un referent per totes les persones en un moment donat de la vida que tinguis una vulnerabilitat.
- L'objectiu és aprovar la Renda Garantida el Setembre?
- Sí. Ara ha de passar pel Parlament. Nosaltres hem arribat a l'acord de quin temps s'ha de fer la transició, començar el setembre del 2017 i acabar a l'abril del 2020. Ens vam posar d'acord en quin era el nivell de pobresa i vam decidir que era l'índex de Renda de Suficiència de Catalunya que és de 664 euros, però que començaríem amb un 85%. És una política de llar, per tant per les famílies i hi ha primer membre, segon membre... i una quantitat pels fills. Hi ha molts nanos encara amb desnutrició i hem de combatre la pobresa que a Catalunya s'enfila al 19%. Aquestes són les mesures per combatre la pobresa.
- Hi ha prou recursos per pagar això? He llegit que per implementar la Renda Garantida necessiten 300 milions suplementaris a la despesa que ara representen les prestacions...
- Sí. Tenim tots els escenaris previstos i això és quan estigui completament implementada contemplant un escenari que hi hagi el mateix atur que hi havia l'any passat, cosa que no passa l'atur ha baixat i per tant creiem que no serà l'escenari. L'aposta és de 550 milions, però això és el que valen dos trens. Val la pena dedicar el màxim esforç possible a fer que la gent surti de la pobresa i s'incorpori al món del treball. La Renda Garantida està pensada per tenir mobilitat, que la gent no es quedi com passa ara amb el sinó que la gent sigui proactiva. Aquesta prestació va acompanyada d'un pla d'inclusió que permeti que la gent es reincorpori al món del treball. Si ets actiu, entraràs al món del treball; si no ets actiu, la persona que no faci cap esforç, l'hem penalitzat amb 150 euros.

-Entenc que volen evitar que hi hagi gent que s'instal·li en un modus vivendi de les ajudes socials com el ...i que això doni peu a greuges, a comentaris, que al carrer es malparli d'alguns col·lectius...
- Ho hem tingut tot en compte... i per això és un canvi. Tot i això la percepció que dius del PIRMI, per exemple a Mollet, amb 50.000 persones, hi ha 196 PIRMIS. És molt poc. Tot i que hi ha aquesta percepció... El que ara plantegem és completament diferent del PIRMI. Aquí hi haurà un seguiment, un acompanyament a la persona, per fer que cregui que la millor política social és el treball digne; un acompanyament cap al món laboral i al cap d'un any es revisarà. El PIRMI és una ajuda que tu i entres i pots estar-hi cinc anys sense que ningú et digui res i llavors s'acaba. La Renda Garantida no té final, però sí que té aquesta mobilitat i que cada any serà revisable. El fet que has d'agafar una feina adequada obligatòriament és el que permet aquest canvi de paradigma.

Comentarios