Sábado. 21.10.2017 |
El tiempo
Sábado. 21.10.2017
El tiempo
Diari digital de Mollet i el Baix Vallès
clicama

PEPA VENTURA, DIRECTORA DEL MUSEU ABELLÓ

"Tindrem un fons que serà de referència per tots els que vulguin estudiar la història de la música a Barcelona"

Pepa Ventura
Pepa Ventura
"Tindrem un fons que serà de referència per tots els que vulguin estudiar la història de la música a Barcelona"

Pepa Ventura és directora del Museu Abelló des del 2004. En els darrers anys, el Museu s'ha convertit en un dels motors culturals més potents dels que disposa la ciutat. A la Pepa Ventura se li encenen els ulls quan parla de la seva tasca de manteniment, documentació i difusió del patrimoni únic i singular de la institució. M'explica que cada any són més de 7.000 les persones que passen pel Museu. "Esteu contents amb aquesta xifra?", li pregunto. "No", em contesta rotunda, "Nosaltres sempre treballem per pujar-la. Ha anat creixent, però hem de treballar el tema de la difusió per poder arribar a públics nous. Tenim un públic que ens és fidel, però volem anar més enllà...", conclou decidida. Vol que en el futur s'acostin més al Museu Abelló els joves de la ciutat i alguns veïns que – sembla mentida- encara no coneixen ni la casa ni el Museu.


-Al Museu Abelló, malgrat que no aneu sobrats de recursos, es fan moltes activitats al llarg de l'any... Quina valoració féu del curs que ara es tanca?


- La valoració que fem és molt positiva. Vam començar l'any amb l'exposició "Entresalons" que tancava la trilogia "Vestigis del Modernisme" i que intentava donar a conèixer els fons modernistes de la col·lecció que és de la més gran de tots els fons. També per que era una exposició on hem donat a conèixer el pintor Carles Pellicer que va ser mestra de l'Abelló i que és una mica l'origen de la nostra col·lecció. Una part important dels objectes que tenim aquí vénen de la casa de Pellicer, però Pellicer també va marcar a Abelló amb aquestes ànsies per la col·lecció. A la Casa-Museu li tenim un espai dedicat, ja que és una persona molt vinculada al Museu Abelló i a la ciutat de Mollet.

-Un reconeixement profitós...
-I tant. Aquesta exposició ens va ajudar a donar a conèixer tota la documentació musical que tenim al Museu. També a través de la figura de Granados, que era amic d'en Pellicer. Això ens va permetre elaborar un programa de música paral·lel a l'exposició amb diferents activitats i acostar el Museu a molta gent que no hi havia vingut mai. Les activitats van anar molt bé, vam tenir un èxit de públic i això ens anima a seguir...


- Us ha marcat un camí...
-Sí. A fer una revisió i dir: si això funciona, ho podem tornar a programar en el futur. El fons d'art de la col·lecció és molt gran, però també tenim aquest fons musical. A part del que prové de Can Pellicer, tenim el Fons de Música de Cambra de Barcelona, el fons Manuel Clausells que l'Abelló va comprar a pes a un antiquari de Barcelona i que són milers de documents que en aquests moments hem començat a informatitzar i que són importants. Qualsevol persona que faci un estudi de la música a Barcelona al principi del segle XX ha de passar per aquest fons perquè era el motor cultural de tot el que es feia al Palau de la Música Catalana.
- Sorprèn descobrir que el fons Abelló és tan gran que encara hi ha coses per inventariar...
-Nosaltres coneixem aquest fons des de sempre, però faltava el que és el buidatge, la informatització i la documentació. Són carpetes que ara anem documentant. Nosaltres coneixíem el contingut general d’questes carpetes, la correspondència per anys i alguns documents que tenien valor i que a l'Abelló vam treure per exposar a les vitrines: alguna carta de Falla, signatures de Stravinski, un fons important del Toldrà... Sabíem que hi havia alguns documents importants i ara estem començant a fer un buidatge al detall.

- Així en el futur Mollet tindrà un fons que serà de referència per qualsevol que vulgui estudiar la història de la música a Barcelona?
-Sí, és així... Però no serà l'únic. També estem treballant amb un fons fotogràfic. Tenim moltes fotografies i a través d'una beca de la Diputació les estem documentant. Són fotografies antigues que una part van venir de Can Pellicer, però també del fons Dalí...Algunes són obres dels principals fotògrafs que treballaven a Barcelona a principis del segle XX. Les exposicions que fem ens serveixen una mica per documentar el fons i donar-li difusió.


-Exposicions com la dedicada a Abelló i l'Art Olímpic...
-És important que tinguem aquesta exposició que acaba ara, que és una exposició de l'encàrrec que va tenir Abelló de pintar totes les subseus... Per nosaltres era molt interessant pel fet de coincidir els 25 anys de les Olimpíades amb Mollet Ciutat Europea de l'Esport. Era una ocasió única per presentar aquesta col·lecció a Mollet.


-Totes, excepte Mollet...
-Sí... Però ara la tindrem pintada, perquè de forma paral·lela a l'exposició, per dinamitzar, hem fet un concurs. Es tractava que els nois li donessin color a una plantilla en blanc i negre de la subseu de tir olímpic


-Ha tingut bona rebuda?
- No només això, també ha fet acostar un públic que habitualment no ve al Museu. També, el fet de dinamitzar-ho amb aquesta activitat, ha fet que passessin molts nens... Molts nens que venen per conèixer el tema de les Olimpíades... Nosaltres parlem amb normalitat dels 25 anys, però per ells tot és novetat i no saben ni qui és en Cobi. També és important explicar que va passar a Barcelona el 1992.


-El Museu Abelló no és massa convencional... Sovint ens sorpreneu amb propostes innovadores com aquestes recents visites nocturnes a la casa i al Museu per veure les col·leccions de vidre que finalitzaven amb una copeta a la terrassa... Són fórmules per atreure a nous públics?
- A vegades és per buscar nous públics... La veritat és que hem estat contents amb aquestes visites perque hem vist que una part important de la gent que ha vingut no coneixien la casa... Però quan les vam dissenyar vam pensar a oferir un nou al·licient per persones que ja coneixien la casa. Era, per una part, donar a conèixer la casa d'una altra manera i, per un altra part, explicar la tasca de documentació que fem. Teníem una informació que volíem compartir, perquè fa dos anys vam documentar tot el vidre de la col·lecció, i a més a més, com que és estiu, vam pensar a fer-ho d'una manera diferent, més tranquil·la i relaxada.


-La gent va sortir molt contenta segons els comentaris que m'han arribat.
- Sí. La vam fer un dia...i la vam repetir un altre en tenir més demanda de la que pensàvem i ja tenim gent que vol fer-la el setembre.


-Teniu molt material cedit a altres museus?
- Ara mateix tenim una peça del Muxart al Museu de Martorell; dues peces de l'Ismael Smith al MNAC, una de les quals ha estat utilitzada com imatge de merchandising, i ara marxem bastants peces cap al MACBA on hi ha una exposició del Brossa, especialment de fotografies de Brossa i Abelló; després marxen peces del Ponç. Serà just quan tornem de vacances que ens desmunten una part de l'exposició permanent i aprofitarem per ensenyar el fons de revistes de Dau al Set...A Ponç li fan una exposició a la Pedrera que després anirà a Ceret... També a l'octubre marxa una peça al Museu de Montserrat...I també tenim alguna sol·licitud de cessió d'alguna peça important que ens tenim de plantejar.


-Déu n'hi do...
- Sí... Hi ha èpoques que surten moltes peces. Per nosaltres és molt important que hi hagi peces que vagin a Montserrat, al MNAC o a la Pedrera i que allà posi que és del Museu Abelló de Mollet del Vallès. És un treball de difusió de l'equipament i de la ciutat.


-I que podrem veure al Setembre?
-Tenim una proposta que es diu "Plou, neva, pinta", que encetem a la Festa Major, amb uns tallers per a nens de menys de 3 anys, i que al Setembre adreçarem als avis amb els seus néts. Al Setembre acaba la interessant exposició dels Logicofobistes i a partir del 21 inaugurem una producció del Museu de Badalona que es diu "Intimitats", una exposició sobre la història de la roba interior. Pensem que ens permetrà acostar-nos a un públic que generalment no vindria... Després a finals d'any tindrem l'exposició d'un artista local, en Mar Canet amb la seva companya Bàrbara. Es farà a la sala gran quan acabi "Plou, neva, pinta" i penso que serà molt interessant veure les obres d'aquest artista de casa amb una gran projecció internacional.

 

Comentarios